La desigualtat salarial és fèrria, perquè les dones cobren un 80% del salari dels homes, malgrat que el seu nivell formatiu és superior. D’escreix, les dones llegeixen més que els homes però reben menys premis literaris. El concepte igualtat sembla utopia i la violència masclista és una xacra social. El 8 de març de 1857 treballadores tèxtils de Nova York van rebel·lar-se arran de les míseres condicions laborals. Tal fet atribueix al 8-M la vindicació dels drets laborals de les dones. A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i de nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel, parafrasejant Maria-Mercè Marçal, car la rebel·lia té nom de dona. Som hereves d’un patriarcat però som propietàries de les nostres decisions. Som nimfes de la intel·ligència i la intuïció, atès que una dona sense un home és com un peix sense una bicicleta, citant Maria-Mercè Marçal. Tanmateix, sense igualtat no hi ha país. La lluita per la igualtat és cada dia de l’any.