La primavera és una de les quatre estacions. El terme ‘prima’ prové de ‘primer’ i ‘vera’ de ‘verdor’, encara que també s’entén com el ‘primer verano’. La primavera afavoreix la secreció de feromones, oxitocina, dopamina i noradrenalina (com dicten els erudits), hormones relacionades amb l’atracció sexual i que influeixen positivament a l’estat d’ànim. D’aquí s’explica la dita de ‘la primavera la sang altera’ ja que en aquesta època augmenta la lluminositat i la temperatura, es produeixen canvis en la pressió atmosfèrica, floració i pol·linització, els quals es tradueixen en desajustos a les hormones.
En principi, és una data en què s’allunya lentament el fred hivern i el sol comença a escalfar-se de debò. Les flors esclaten en colors i els ocells comencen els seus frenètics seguicis, mentre fan els seus nius. La gent comença a estar més alegre (?) dins de les cada cop menys possibilitats, mentre comença a guardar les peces d’abric. ‘Vaya un ejemplar de primavera’ inclou al seu excel·lent cançoner Rosendo. La primavera també es pot associar a les idees del renaixement, el rejoveniment, la renovació, la resurrecció i el nou creixement.
A la literatura, la primavera representa la joventut, època o fase de l’existència d’una persona en què es diu que és a la ‘flor de la vida’ ja que a la primavera floreixen les plantes, hi ha molts ocells, brilla molt més el sol, els dies són més llargs i tot sona a simfonia de colors. Els somnis es desperten perquè tothom té la seva pròpia primavera on l’important és continuar cantant-li a la vida. El bon temps sempre convida al bon humor, malgrat que ara s’entoni la ‘simfonia de l’esternut’ a causa d’aquesta rara al·lèrgia que produeix el pol·len.
Un bon moment per desempolsar el ‘Todo es de color’ de Triana per cantar-li a la primavera que bonica és, malgrat que el destí dibuixi gargots que porten a la incertesa de sempre, perquè cada cop la felicitat es posa més cara… Oh yeah!
