Hi ha coses que costen de creure. Que una persona aturada acudeixi a apuntar-se a l’atur a la seva pròpia ciutat i li diguin que no hi ha cites disponibles ja és preocupant. Que l’única alternativa sigui desplaçar-se 87 quilòmetres és inacceptable. Una persona sense feina no s’hauria de veure obligada a gastar temps i diners en llargs desplaçaments per accedir a un servei públic. Si les oficines estan saturades, el problema no són els ciutadans sinó la manca de mitjans i de planificació. El que és veritablement vergonyós és que l’administració sembli incapaç d’oferir una solució a la pròpia localitat. Mentre es parla de proximitat, la realitat per a molts ciutadans és molt diferent: cues, llistes d’espera i quilòmetres per fer gestions que s’haurien de resoldre a pocs minuts de casa. Un servei públic deixa de complir la seva funció quan es converteix en un obstacle.
Sessió: No iniciada
