Amb l’entrada d’aquesta nova dècada Burning anunciava el comiat però demà tornen a la madrilenya sala La Riviera per celebrar un concert especial 50è aniversari. Nascuts al barri madrileny de l’Elipa el 1974, Burning es van cobrir de glòria amb el seu primer àlbum, ‘Madrid’ (1978), amb cançons ja clàssiques com ‘Jim Dinamita’ o ‘Rock’n’Roll Mama’. Des de llavors, s’han mantingut en actiu fins fa poc, amb el teclista i cantant Johnny Cifuentes com a únic membre original. Aquesta banda és una autèntica llegenda que va ser batejada com a tal perquè el dia de l’elecció feia molta calor.
Discos com ‘El final de la década’ o ‘Bulevar’, amen del seu tema emblemàtic ‘¿Qué hace una chica como tú en un sitio como este?’, han forjat la personalitat d’una de les bandes més estimades del rock’n’roll. Personalment, he vist en directe Burning en una dotzena d’ocasions però de les que em guardo amb especial afecte daten dels 90 a la sala Ubbe de Balaguer i una altra a La Azucarera de Monzón, aquesta última poc abans de la prematura mort de l’excel·lent guitarrista Pepe Risi, després de publicar el disc ‘Sin miedo a perder’, el 9 de maig de 1997, curiosament el mateix dia que el cantant original, Toño, que va marxar al Gran Hotel sis anys abans.
Johnny sempre m’ha dit que Burning s’ha de pronunciar com s’escriu i no en anglès. “Chupas de cuero, gafas de rock…” i “unas copas, unos amigos y un poquito de rock’n’roll”. Això i molt més són Burning… Oh yeah!
