Mónica Martínez Ramos
Psicòloga. Coordinadora del Grup de Treball de Mediació – Delegació de Lleida del COPC.
————————————————-
L’assetjament escolar és una forma de violència persistent que afecta nens i nenes a qualsevol lloc i edat, amb conseqüències devastadores si no s’actua a temps. Lluny de ser una etapa puntual o “cosa de criatures”, el bullying (assetjament escolar) és una forma de violència silenciosa que deixa seqüeles emocionals profundes. Com a psicòloga especialitzada en prevenció de l’assetjament escolar, convido a reflexionar sobre com podem identificar-lo, prevenir-lo i actuar des de tots els àmbits implicats.
Què és el bullying i com es manifesta?
Parlem de bullying o assetjament escolar quan hi ha una agressió repetida i intencionada que busca fer mal a una altra persona, amb un desequilibri de poder entre la víctima i l’agressor. A diferència d’un conflicte puntual, aquí hi ha una voluntat de dominació i un patiment mantingut en el temps.
Pot ser físic, verbal, sexual, racista, homòfob o cibernètic (ciberbullying), o manifestar-se com a bullying per exclusió social o agressió relacional. En tots els casos provoca un gran patiment psicològic.
Qui pot ser víctima?
Qualsevol infant o adolescent pot ser víctima. A vegades són nens o nenes més tímids, sensibles, amb trets diferencials o simplement diferents a la norma del grup. També qui defensa una víctima pot convertir-se en objectiu. El bullying no entén de perfils concrets, però sí de silencis col·lectius.
Com detectar-lo?
Els senyals d’alerta poden ser físics, emocionals o conductuals:
– Queixes somàtiques recurrents (mal de panxa, malsons).
– Rebuig d’anar a l’escola, canvis en la ruta o necessitat d’acompanyament.
– Baixada del rendiment escolar i desmotivació.
– Canvis d’humor, aïllament, tristesa o agressivitat.
– Pèrdua de gana o tornada a casa amb fam.
– Roba o material trencat, ferides inexplicables.
– Conductes autolesives o pensaments suïcides.
Per què cal actuar?
La clau és escoltar amb empatia i observar sense jutjar. El bullying no desapareix sol. Les conseqüències poden ser devastadores: ansietat, depressió, baixa autoestima, aïllament, i en casos greus, risc suïcida. A més, no només pateix la víctima: l’agressor, els observadors, les famílies i l’escola també s’hi veuen implicats emocionalment i socialment.
Pot aparèixer a qualsevol lloc: a l’aula, al pati, al menjador, al bus escolar o en línia. Pot començar molt aviat i empitjorar ràpidament. Actuar des del primer indici pot marcar la diferència. No cal esperar que hi hagi evidències clares per intervenir.
Un cas real que ens
interpel·la
En consulta, sovint arriben famílies desorientades. Un cas em va impactar especialment: una mare no entenia per què el seu fill no volia anar a escola. El noi havia estat víctima de bullying silenciós durant mesos. No hi havia cops, però sí humiliacions, aïllament i burles constants. Va començar a autolesionar-se com a resposta al dolor emocional. Gràcies a la detecció a temps i a l’acompanyament psicològic, avui es troba en procés de recuperació.
Com prevenir i actuar?
La prevenció passa per accions formatives, sensibilització i implicació activa:
– Famílies: fomentar el diàleg, educar en empatia, supervisar xarxes socials.
– Escoles: protocols clars, formació docent, escoltar l’alumnat, impulsar la mediació entre iguals.
– Comunitat: trencar mites i visibilitzar el problema com una responsabilitat compartida.
Recursos útils per buscar ajuda a Catalunya:
-Telèfon d’ajuda: 900 923 098
Servei gratuït i confidencial de la Unitat de Suport a l’Alumnat en Situació de Violència (USAV). Atenció de dilluns a divendres, de 8:00 a 19:00 h.
-Correu electrònic: usav.educacio@gencat.cat
Canal oficial del Departament d’Educació per comunicar situacions de violència o assetjament escolar.
-UsApps
Aplicació oficial de la Generalitat de Catalunya per comunicar situacions d’assetjament o violència en l’àmbit educatiu. Disponible en set idiomes i accessible per a alumnat, famílies i professionals.
-Plataforma B-Resol
Aplicació mòbil gratuïta que permet alertar de situacions de bullying, ciberbullying i altres conflictes de manera anònima i segura. Els centres educatius poden fer el seguiment de les incidències a través d’un web específic.
Conclusió
El bullying és un problema de salut pública. Fer front a l’assetjament és un deure col·lectiu que implica tots els agents educatius i socials. Cada acció compta. Si sospitem que un infant pot estar patint assetjament, consultar amb un/a professional de la psicologia és un acte de responsabilitat i cura. No podem canviar el passat, però sí evitar que es repeteixi.
Trenquem el silenci. Perquè la infància ha de créixer sense por.
Bibliografia recomanada
UNESCO (2019). Ending school violence.
Save the Children (2021). Violència viral.
Generalitat de Catalunya. Servei USAV – Departament d’Educació.
