El festival de Sitges arrenca la recta final amb produccions de molt diversa factura i qualitat. En la jornada jornada d’ahir va ser protagonista la pel·lícula ‘Bugonia’, de Yorgos Lanthimos, dintre de la secció Sitges Collection, i protagonitzada per la seva actriu de referencia, Emma Stone, amb qui ja va treballar a ‘La favorita’ i ‘Pobres criaturas’. Des del punt de vista interpretatiu destaca també el paper de Jesse Plemons (‘Los asesinos de la luna’, ‘Civil war’, ‘Jungle cruise’). Narra la història d’uns conspiranoics que segresten a una alta executiva amb l’argument de que és una extraterrestre, la fan culpable de la situació d’estat vegetatiu de la mare d’un d’ells i que a més volen que marxi de la Terra. Segrestador i víctima fan un autèntic recital d’estratègia argumental i duel interpretativa que situen a l’espectador en un dubte constant sobre què és veritat i mentida en aquesta surrealista història.
La sorpresa en positiu de la jornada va ser la producció nord-americana de fantàstic independent ‘Redux Redux’, dels germans Kevin i Matthew McMaus, i protagonitzada per Michael Mcmaus, la germana actriu. Les històries dels viatges en el temps, siguin per explorar altres temps o per aniquilar enemics, sempre han funcionat. ‘Regreso al futuro’ o ‘Terminator’, són un exemple clar, encara que en produccions d’alt pressupost. Si aquí sumem ‘Al filo del mañana’ i ‘Atrapado en el tiempo’ podem tancar el cercle argumental. Una mare, que disposa d’una peculiar màquina del temps viatja en el multivers a realitats paral·leles per matar un cop i un altre a l’assassí de la seva filla de catorze anys. En un d’aquest viatge coneixerà a una altra adolescent, també víctima del mateix psicòpata. Poc pressupost, bona ambientació musical, bona narrativa i contundent posada en escena la situen en una de les candidates a rebre el premi del públic. La projecció de la pel·lícula ha estat precedida per la presentació d’un curt de l’ESCAC (Escola Superior de Cine i Audiovisuals de Catalunya), ‘casualment’ enregistrat en castellà, i que va omplir l’escenari de l’Auditori de l’Hotel Melià de bona part dels protagonistes i extres.
L’altra sorpresa, en aquest cas en negatiu, arriba des de Romania amb la revisió del mite de Dracula del director Radu Jude. Si fa un parell de dies parlàvem sobre la necessitat, o no, de fer noves versions de Dracula, queda clar que aquesta olla barrejada feta en aquesta versió ni calia ni se l’esperava. Dos actors fent un espectacle eròtic del personatge davant d’un grup de turistes, clips sobre Dracula fets amb IA, atansament a escenaris on es va crear la llegenda, tot en una pel·lícula tan llarga, i inconsistent com prescindible.
