La Comissió Europea (CE) proposa que el “mur antidrons” que vol desplegar a l’est d’Europa estigui plenament operatiu a finals del 2027 i el sistema de vigilància del flanc oriental un any després, segons un full de ruta presentat aquest dijous perquè la Unió Europea arribi al 2030 plena preparació.
“Les amenaces recents han posat de manifest que Europa està en perill. Hem de protegir tots els ciutadans i cada centímetre quadrat del nostre territori. I Europa ha de respondre amb unitat, solidaritat i determinació”, va indicar en la presidenta de la CE, Ursula von der Leyen.
Per a Brussel·les, assolir la plena preparació significa que les Forces Armades dels Estats membres es poden “anticipar, preparar i ser capaços de respondre a qualsevol crisi relacionada amb la defensa, inclosa la guerra d’alta intensitat”. La idea és que els líders comunitaris donen suport a la iniciativa contra drones i la vigilància oriental abans que s’acabi l’any perquè puguin posar-se en marxa ja el primer trimestre del 2026 i els països puguin sol·licitar finançament del Programa Europeu de la Indústria de Defensa i préstecs en el marc SAFE, i que puguin començar a funcionar a finals de 2026 amb plena operabilitat.
Per al 2030, la CE va explicar que l’objectiu és establir un “autèntic mercat” de defensa a tota la UE, amb normes harmonitzades que permetin a la indústria oferir rapidesa i volum, una espècir de zona Schengen.
Missatge a Trump: Espanya fa “els seus deures” en ciberseguretat
El president del Govern, Pedro Sánchez, va defensar ahir que Espanya “està fent els seus deures” en matèria de ciberseguretat, tot i que va reclamar als àmbits públic i privat fer “un pas més enllà”, i per això va assenyalar la importància del nou Centre Nacional de Ciberseguretat que estarà adscrit a la Presidència del Govern.
Durant la seva intervenció a la cloenda de la 19a edició de la Trobada Internacional de Seguretat de la Informació (ENISE), organitzada a Lleó, Sánchez va assegurar que el país està “preparat com el que més” per fer front a les amenaces d’aquest camp. De fet, va assegurar que Espanya és a l’avantguarda en un dels desafiaments més importants que té el conjunt de la societat, que és protegir-se del món cibernètic. El president va anunciar la revisió de l’estratègia de ciberseguretat i el Pla Espanya Digital amb un increment de la inversió i una aposta més gran per la innovació.
A més, ha defensat la rendibilitat per a les empreses i institucions que es defensen d’aquestes amenaces digitals.
Unes amenaces reals com demostra el fet que a Espanya es van haver de gestionar uns 275.000 ciberincidents el 2024 i l’INCIBE va fer front a uns 100.000.
Sánchez ha destacat els 1.525 milions d’euros destinats a ciberseguretat emmarcats als 10.000 milions que es destinen per donar resposta al compromís assumit per Espanya per arribar al 2% del PIB destinat a Defensa.
Un pressupost del qual ja s’està tramitant el 80% del total, cosa que “diu molt” de la gestió de la capacitat administrativa dels ministeris de Transformació Digital i de Defensa, ha indicat el president.
Un esforç econòmic al qual ha sumat els 40 milions d’euros del Pla Ciberemprende, que gestiona l’INCIBE i que estan destinats a promoure i trobar nous talents al sector de la ciberseguretat, que a Espanya ja ocupa 185.000 persones i factura més de 3.000 milions d’euros.
Unes xifres que situen Espanya en les capacitats de ciberseguretat “per sobre de la mitjana europea i com un dels països més compromesos en la ciberseguretat al món”, ha afegit.
