La Comissió Europea ha presentat un nou paquet de mesures per accelerar les inversions en defensa amb l’objectiu d’incrementar la producció d’armament entre els estats membres de la Unió Europea. Entre les principals iniciatives plantejades aquest dimarts, l’executiu d’Ursula von der Leyen proposa introduir un règim d’autorització per via ràpida per projectes militars de 60 dies o flexibilitzar l’ús de productes químics per a la producció d’armament. “Europa es pren seriosament la defensa. Retallem la burocràcia per ajudar els estats i a la indústria a actuar més ràpidament, invertir de manera més intel·ligent i per reforçar la nostra capacitat de dissuasió”, ha dit la vicepresidenta executiva a càrrec de Seguretat, Henna Virkkunen.
Concretament, el paquet presentat per Brussel·les -anomenat ‘òmnibus’ de la defensa- planteja introduir un règim accelerat de concessió de permisos per a projectes de defensa que limiti a un màxim de 60 dies el temps d’autorització. Segons l’executiu comunitari, ara com ara, a tota la UE, el procés de concessió pot durar fins a cinc anys.
“En les nostres consultes -amb el sector de la defensa de la UE-, ens han dit molt clarament que el més important és accelerar la tramitació de permisos. Aquesta és la queixa número u”, ha explicat el comissari europeu de Defensa, Andrius Kubilius, en una roda de premsa aquest dimarts.
Segons Kubilius, la introducció d’aquest règim accelerat és compatible amb “els alts estàndards” de la UE i demostra que “la velocitat no és enemiga de la responsabilitat”. Un alt càrrec europeu ha precisat que si les autoritats competents “no són capaces de reaccionar en 60 dies”, aleshores es donarà llum verda al projecte de manera automàtica.
La proposta de l’executiu comunitari també busca facilitar les inversions del Fons Europeu de Defensa (EDF, per les sigles en anglès). En aquest sentit, Brussel·les ha plantejat establir punts de contacte “únics” a cada estat membre a què puguin dirigir-se les empreses del sector. A més, també proposa rebaixar la càrrega administrativa per participar en les convocatòries per tal d’afavorir els projectes conjunts entre diferents estats membres i facilitar la participació d’empreses ucraïneses en els projectes de l’EDF.
D’altra banda, l’executiu també vol facilitar les compres conjuntes de material militar entre els socis europeus i augmentar els llindars de contractes per accelerar la transferència de productes de defensa entre estats membres. La proposta de Brussel·les és que les compres conjuntes es facin, com a mínim, entre tres estats membres.
Excepcions en la regulació de químics
Entre les mesures presentades per la Comissió Europea, destaca la introducció de la possibilitat que els estats membres concedeixin exempcions a nivell nacional per certes substàncies químiques “clau” en la producció d’armament, com els PFAS.
“La legislació actual sobre productes químics exigeix autoritzacions que són molt complexes i que no tenen degudament en compte les necessitats específiques de producció de defensa. Per exemple, per fabricar munició es necessita pólvora, i aquesta requereix components que contenen substàncies químiques perilloses”, ha assenyalat un alt càrrec europeu.
“Els PFAS són considerats perillosos. Alguns estats han decidit prohibir-los, altres han restringit el seu ús, i això ha creat una zona grisa normativa. El que proposem ara és que les exempcions ja existents que la legislació química -de la UE- puguin ser utilitzades pels estats membres a nivell nacional, sense necessitat de donar autoritzacions separades” per cada projecte, han explicat des de Brussel·les.
És a dir, Brussel·les convida els governs estatals a designar de manera general si un producte químic és legal o no, en lloc d’avaluar “cas per cas” el seu ús en els projectes en qüestió, ja que considera que aquest procés endarrereix la posada en marxa d’aquests.
La proposta busca deixar “clar” que els estats membres poden utilitzar les excepcions existents en diverses regulacions comunitàries previstes ‘per interès públic superior’, ‘seguretat pública’ o ‘crisis’ per a inversions en defensa i activitats de “preparació” militar, obrint així la porta a flexibilitzar els controls químics o mediambientals. Entre els supòsits que permeten aplicar excepcions hi ha la guerra d’Ucraïna i l’amenaça que suposa Rússia.
En la comunicació, l’executiu subratlla que pretén assegurar que la regulació mediambiental o sobre químics “s’acomoda a les necessitats” de la indústria bèl·lica europea. En aquest sentit, per facilitar l’accés a finançament, la proposta de Brussel·les també subratlla que les inversions en defensa “poden complir” amb les normes ambientals i socials. “La defensa és compatible amb els criteris de sostenibilitat com qualsevol altre sector”, ha sentenciat Kubilius.
