Era presidenta d’Irlanda Catherine Connolly, ena presa de possession deth cargue, hè quinze dies, manifèstec que “un país sense lengua ei un país sense anima”. Maugrat qu’ei lengua oficiau eth gaelic irlandés ei en un difícil estat de desaparicion; la parlen abituaument mens deth 2%.
Didec damb insisténcia que “quan ua lengua ei herida, eth país non pòt expressar es sòns desirs, es sues valors ne eth sòn esperit”.
Arrés demoraue ua manifestacion tant solemna. Connolly se dolguec de qu’era “lengua nacionau des irlandesi age estat menstenguda, sense eth respècte que merite; en cada paraula der irlandés s’i pòt sénter er esperit des auantpassats e era esséncia deth país” e diguec que pendent era sua presidéncia “er irlandés non se parlarà d’amagat, en un cornèr, senon qu’ocuparà eth prumèr lòc coma lengua de trabalh, parlada per tot damb coratge”, e demanèc a toti, cargues deth sòn partit e dera oposicion e responsables judiciaus qu’aprenguessen er irlandés, qu’ei era prumèra lengua d’Irlanda maugrat que non la parle arrés.
Diguec que “er irlandés ei part dera solucion; non ei ua obligacion: ei un obsèqui, ua invitacion a guardar eth mon damb d’auti uelhs”.
Londeman en Palai dera Generalitat eth president Illa recebie ath president dera Acadèmia aranesa dera lengua occitana, Jèp de Montoya, amassa damb es auti onze presidents des Acadèmies, de Catalonha entre es quaus er Institut d’Estudis Catalans.
Manifestaue, eth president Illa, qu’era “cultura ei un motor de progrés, de convivéncia e d’identitat deuant des que pretenen eliminar-la,…, qu’es Acadèmies genèren prosperitat e que dan un exemple as joeni entà implicar-se ena milhora deth país e alertèc en que n’i a que les ataquen e que son es madeishi que meten en dobte era evidéncia scientifica, fomenten eth negacionisme e ataquen era vertat”.
Parallèlament pendent era madeisha setmana eth Congrès des Deputats aprovèc eth dictamen ara Lei de servicis d’atencion ath client. Era Lei encara a de seguir quauqui tràmits abans d’èster vigenta e entre d’auti a d’èster votada en Senat. Era lei protegís es drets lingüistics des ciutadans deuant des granes empreses. En cas d’aprovar-se coma ei, en Catalonha, es ciutadans poderàn exigir as empreses mès importantes era atencion en occitan. Eth pas ei important e mès s’auem en compde qu’encara i an estructures governamentaus que non ac oferissen.
Pendent era madeisha setmana eth Conselh Generau d’Aran presentèc ua campanha entara promocion der aranés, damb ua bona orientacion. L’analizaram.
Viuem simptomes de resorgiments ena promocion dera lengua pròpia. Son actuacions que testimonien era volontat institucionau de preservar era riquesa e era valor de nòstes lengües.
Era Deputacion de Lhèida inaugurèc hè un mes era visita des Tanaries de Lhèida, es mès antiques der Estat. Eth tractament der occitan ena exposicion ei fòrça bon, molt equilibrat, just, ath cant dera lengua catalana. Ei ua actitud de progrès e de respècte qu’aurie de suggerir comportaments similars.
Es Tanaries formen part des itineraris toristics de Lhèida, son un producte, un atractiu mès; era preséncia equilibrada der occitan li da personalitat. D’auti productes toristics de d’autes institucions en poderien apréner.
Contrariament, m’a arribat un escrit de Bernat Gasull que met era atencion ena manca de respècte per occitan qu’a manifestat eth Parc Nacionau d’Aigüestortes. Me ditz que “ahir vam visitar el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici… Ens vam fixar en els continguts dels rètols informatius i en els fullets que es donen i també en les llengües utilitzades. Hi ha rètols [i fullets] només en català, ben lògic atès que és la llengua del Pallars, la pròpia. Però hi ha molts rètols, fins i tot en les oficines d’informació, bilingües català/castellà, mancant del tot l’occità. Ens va sobtar, perquè és llengua també oficial i bona part del Parc pertany en aquest domini lingüístic”. I a persones qu’assomíssen eth papèr de proteccion der occitan qu’a patrimonializat Catalonha e ac tròben estranh quan en ua estructura publica non s’a en compde. N’an conciéncia.
Ditz Gasull que “em consta que al parc hi ha molt bona direcció amb persones sensibles, i potser això ajudarà a pensar-hi… no pretenc atacar ningú, i menys el Parc Nacional, sinó contribuir a fer més normal l’entorn lingüístic”. Ei en aguest esperit de respècte institucionau que reproduïm era queisha damb er interès de hèr reflexionar ad aqueres estructures de tot tipe que non respècten er occitan. Ath delà deth Parc, ja hè temps que diguem qu’en d’autes institucions publiques toristiques araneses, non an en compde er occitan.
Er Hilat ELEN (Hilat Europèu entara igualtat lingüistics) remerquèc hè 10 dies, era urgéncia d’actuar de forma coordinada en favor des lengües minorizades; ei ua emergéncia!
E darrèrament era Fondacion Ager a convocat eth Prèmi des Letres Mn. Amiell entà reconéisher as actors dera lengua occitana. En parlaram!
I an bones e dolentes actituds
