Any de neu, any de béns. Nogensmenys, hem presenciat l’atac a Caracas i la captura del seu president suscitant sentiments contraposats en gran part de la població mundial. Es pot estar en contra de la dictadura de Maduro i, alhora, pots detestar l’eixelebrat d’en Trump, atès que la força bruta d’aquest és aclaparadora. L’anhel reiteratiu de cada any nou és pau, salut i força per a combatre els obstacles en lloc de per a baquetejar. El poder hauria de romandre allunyat de la violència i els abusos, atès que l’exili és un viatge obligat que desfà l’ànima, citant Mercè Rodoreda. Per hom és sabut que Veneçuela és un país ric en petroli, un recurs mineral natural que té els seus habitants submergits en una crisi econòmica i social fefaent. Vatua quin oxímoron. El règim de Maduro resta drets als seus compatriotes però la suposada victòria de Trump significa que un país poderós pot envair-ne un altre en qualsevol moment. La neu desfeta deixa els carrers plens de fang i això de Trump és una exhibició de bondat enfangada.
Sessió: No iniciada
