Reconec que el meu darrer article de l’any 2025 era bastant pessimista. Reflectia la meva percepció de l’any que hem acomiadat i també les poques esperances en el recent estrenat 2026. Però aquests darrers dies, probablement influït per aquesta eufòria típica del Cap d’Any, he fet un acte de contrició. Potser no és tan negre el que ens espera. M’ho he replantejat i he decidit intentar compensar-ho amb aquest primer article del 2026. Em costarà; però estic disposat a fer el que calgui pels meus lectors. Pocs que són, només faltaria que els desmoralitzés.
Una primera constatació que no crec que admeti discussió: ja hem superat el primer quart d’aquest segle XXI que tant ens ha canviat el mode de vida. Pels que veníem del segle anterior, quan tot just ens havíem acostumat a parlar del XXI, ens adonem que ja som al seu segon quart. I si mirem enrere, podem comprovar quins canvis tan notables s’han produït en aquest temps.
Un d’important és que la globalització, que ja venia del segle passat, s’ha implantat a nivells absolutament quotidians i universals. Estem en condicions de saber allò que passa a tot el món en temps real. Poc abans d’enviar aquest article s’ha conegut el bombardeig de sòl veneçolà per part de l’exèrcit dels Estats Units d’Amèrica en una acció que havia començat feia molt poc. També s’ha fet públic que el president veneçolà i la seva dona havien estat capturats i se’ls enduien als Estats Units. No sé si és veritat i els diaris que he consultat tampoc ho donaven per fet, sinó que només es feien ressò d’un tuït del Sr. Trump.
El problema, com sempre, és qui controla la divulgació d’esdeveniments i quins interessos determinen allò a què tenim accés. Hem viscut, durant aquestes darreres dècades, la il·lusió que les xarxes socials i les noves tecnologies suposaven una democratització de la divulgació de notícies que no admetia marxa enrere. Però ara anem veient que no és ben bé així, que les xarxes, com els mitjans de comunicació, estan controlats per persones o grups que poden esbiaixar la circulació de notícies o inventar-se’n de falses. I aquest és un dels reptes que haurem d’afrontar en aquests propers anys.
Per altra banda aquest biaix permet i promou moltes vegades, la proliferació d’ideologies absoluta-ment reaccionàries que pensàvem que la història ja havia condemnat per sempre. Paradoxalment, aquests anys vint del nostre segle estan veient aflorar ideologies dels anys vint del segle passat, en part per aquesta pressió d’uns sistemes i mitjans de comunicació molt influïts per determinats grups de pressió.
Proposo que ens quedem amb la part positiva. La societat, en el seu conjunt, ha millorat molt el seu nivell d’educació i, en aquest món global, te un potencial d’influència i d’intervenció que abans era inimaginable. L’únic que hem de fer és saber i poder exercir aquesta capacitat d’influència, sense deixar-la en mans de minories i dels seus interessos. Jo crec que la base per poder fer-ho ja estava inventada i l’únic que hem de fer és aplicar-la: és la democràcia. Tenim capacitat per conèixer i analitzar la realitat, i podem promoure les normes que la modifiquin en allò que no ens agradi. L’únic que crec que no podem permetre’ns és dimitir d’aquesta responsabilitat i deixar que les coses funcionin per sí soles. Perquè quan funcionen espontàniament no solen beneficiar a la majoria.
Se’ns gira feina. Però si fins ara hem tirat endavant, no crec que ara hi hagi motius per no confiar que ens en sortirem.
