Ara fa 50 anys Freddie Mercury es va proposar de canviar les regles de la música i fusionar el rock amb l’òpera en un únic tema i d’aquesta genialitat en va sortir ‘Bohemian Rhapsody’, una de les millors cançons de la història convertida en himne intergeneracional. El 31 d’octubre de 1975 va veure la llum com a primer single del quart disc de Queen, ‘A Night at the Opera’, una aposta arriscada per a les emissores de ràdio pels seus gairebé sis minuts de durada però que va tenir un acolliment sense precedents.
Un dels aspectes més destacats d’aquesta bella peça és la complexa estructura que comença amb una introducció a capella, seguida per una balada, una secció operística, una part de hard-rock i un tancament melòdic. El significat el va deixar el seu autor a la lliure imaginació dels oients. “És això la vida real o tan sols una fantasia?” canta Freddie a l’inici, per després confessar “Mama, acabo de matar un home” i més tard preguntar al personatge còmic Scaramouche si ballarà un fandango o invocarà Belcebú.
La producció també va ser un desafiament tècnic amb les goles de Mercury i dos dels components de la banda -Brian May i Roger Taylor- creant un efecte coral de 200 veus. ‘Bohemian Rhapsody’ segueix molt viva cinc dècades després i amb la retina de tots roman la memorable recreació de la cançó en viu del concert ‘Live Aid’ a Wembley el 1985. Tothom ha cantat o escoltat almenys una vegada a la vida ‘Bohemian Rhapsody’… Oh yeah!
