“M’agradaria proposar-vos que aquesta festa sigui mitja festa perquè en les meitats no hi ha dogmes ni absoluts”. Blanca Llum Vidal va fer un discurs revelador i emocionant quan va rebre fa uns dies el 66è premi Carles Riba de poesia en la tradicional nit literària de Santa Llúcia. Les seves paraules d’agraïment van fer tanta fondària que han rebut comentaris d’admiració arreu, especialment a les xarxes. Més enllà de la seva obra “Tan bonica, tan tirana”, amb què va guanyar el premi, la poeta de 38 anys, va fer un repàs de tot el que la literatura no pot fer ni evitar ni arreglar ni millorar, però va defensar seguir escrivint per “amor a la brega”. L’al·legat profund on l’amor i la llibertat van prendre el protagonisme és sens dubte un dels discursos més bells que mai he escoltat, i que em va recordar aquells altres dos meravellosos de Charles Chaplin a El gran dictador i Charles Laughton a Aquesta terra és meva. Si teniu ocasió i ganes, escolteu-los els tres. Us guariran el cor en aquest present devastat. No hi ha res més revolucionari que l’ètica del compromís individual amb el món. Si no podem refer el món, almenys intentem impedir que es desfaci, encara que la bellesa estigui exposada al fracàs i la soledat.
Sessió: No iniciada
