Washington i l’Havana van donar aquest dimarts la sorpresa en anunciar, respectivament, la sortida de Cuba de la llista de països que patrocinen el terrorisme i una excarceració massiva de presos de l’illa a la que ha intervingut el Vaticà.
El doble anunci, que podria suposar el primer pas per a un acostament bilateral, queda tanmateix d’alguna manera entre interrogants per l’arribada en sis dies a la Casa Blanca del republicà Donald Trump, que durant el seu primer mandat (2017-2021) va incloure a Cuba en aquesta llista, que té severes conseqüències financeres.
L’administració demòcrata sortint va assegurar que l’exclusió de Cuba de la llista està lligada a l’alliberament dels presos, que segons va explicar el Ministeri de Relacions Exteriors (Minrex) de l’illa, afecta 553 persones “sancionades per delictes diversos” i que seran excarcerats “gradualment”.
La Casa Blanca ha indicat que els alliberaments començaran “en relativament poc temps” i que entre els presos seleccionats hi ha persones que van participar en les protestes antigovernamentals de l’11 de juliol del 2021 (11J), les més grans en dècades a Cuba.
Segons l’ONG Prisoners Defenders a finals de novembre hi havia a l’illa un total de 1.148 presos per raons polítiques a Cuba. D’altra banda, la plataforma independent Justícia 11J va assegurar a finals de l’any passat que 554 persones que van participar a l’11J continuaven entre reixes amb penes de fins a 20 anys de presó.