Com sol ser habitual cada any per aquestes dates, el clam popular sol centrar-se a criticar el programa de les Festes de Maig, quan la seva filosofia es manté des de fa molt de temps. Després dels darrers quatre anys en què la programació ha estat en mans d’un incompetent que amb gran ‘amor’ va treure de polleguera gran part de la ciutadania, aquest any canvia fins al color de la ciutat. Les festes han de servir com una invitació per sortir del cau, practicar una mica de vida social i divertir-se en societat.
En aquesta ciutat que ens toca compartir hi ha dos clars sectors: els que viuen la Festa Major pròpiament dita i els que es reserven per a l’Aplec del Caragol. L’ideal és gaudir de les dues propostes i deixar-se de sandeces. Com estem de festa, almenys podem citar algunes bandes que tenen bon nivell i s’escapen d’aquesta secta d’‘artistes del règim’ amb què ens van torturar a les últimes cites festives.
No citaré tot allò destacat però musicalment sí que celebro la presència en viu de bandes com Burning, Boikot, The Gramophone All Stars, El Último Tributo o Crim, així com d’altres ‘de casa’ com El Último Escuadrón o Gos Mullat, malgrat tot sempre hi ha un ‘però’ que no entenc com se’ls ha passat per alt.
A les revetles de divendres i de dissabte els teòrics caps de cartell estan programats a les 23.00 hores, és a dir com a inici de la vetllada quan amb prou feines hi ha gent. Boikot divendres i Burning dissabte arrencaran la tanda d’actuacions potser pensant que així els ‘viejos rockeros’ ens podrem retirar a bona hora amb el noctàmbuls que som. En qualsevol cas, benvingudes siguin aquestes festes… Oh yeah!
