L’expresident del FC Barcelona Josep Maria Bartomeu ha defensat aquest dijous al jutjat la plena legalitat de dues de les tres operacions per les quals se l’investiga per administració deslleial en la gestió del club. Així, ha dit que la comissió pagada a un advocat estava justificada perquè va negociar la conformitat en el ‘cas Neymar’, pactada verbalment i després aprovada per la junta, i que els diners pagats al Club Esportiu Laietà també estaven justificats per contrarestar les molèsties que generaven les obres de l’Espai Barça. En la seva declaració judicial, la fiscalia no li ha preguntat per l’altre cas pel qual el va denunciar, una comissió en el fitxatge del davanter brasiler Malcom, cosa que ha estranyat a la defensa.
La Fiscalia de Delictes Econòmics de Barcelona acusa Bartomeu d’administració deslleial continuada per haver “omès els deures de diligència i lleialtat en la gestió d’un patrimoni que li era aliè”, ja que va autoritzar el pagament d’uns 13 milions d’euros en comissions d’intermediació i altres despeses poc clares i considerades irregulars pel ministeri fiscal. El perjudici total al club s’estima en uns 30 milions d’euros per part del jutge. A banda de Bartomeu, també estan investigats l’exdirector general Òscar Grau, l’excap dels serveis jurídics Roman Gómez Ponti, o l’exvicepresident Jordi Mestres.
En concret, la fiscalia es fixa en tres operacions: una intermediació pel fitxatge del davanter brasiler Malcom, la minuta milionària d’un advocat per la sentència en què el Barça va acceptar haver comès frau fiscal en el fitxatge de Neymar, i l’entrega d’1,5 milions al club esportiu Laietà per suposades afectacions en el projecte d’Espai Barça, que inclou la reforma del Camp Nou. En totes tres, la fiscalia creu que Bartomeu va actuar deslleialment en la gestió patrimonial i va “usurpar” funcions i capacitat de decisió a la directiva.
La junta directiva de Joan Laporta va denunciar les irregularitats a la fiscalia el gener del 2022, adjuntant 108 documents que les demostrarien, i el ministeri públic va encarregar la investigació a la Unitat Central de Blanqueig i Delictes Econòmics dels Mossos d’Esquadra. La fiscalia va presentar la denúncia el juny del 2023 contra 11 exdirectius del club, advocats i altres persones, i el jutjat d’instrucció número 16 de Barcelona ha decidit investigar-los i els ha citat a declarar entre octubre i desembre.
El relat de la fiscalia recorda que en una reunió de la junta directiva de Bartomeu el febrer del 2017 es va establir que la junta havia d’autoritzar tots els contractes superiors als 200.000 euros. Però mesos després, al desembre, la junta va crear el Comitè d’Adjudicacions i Aprovacions, que podia autoritzar pagaments de 200.000 a un milió d’euros.
Després de la investigació inicial, el jutge també veu operacions opaques en els pagaments a l’Atlètic de Madrid pel fitxatge del davanter francès Antoine Griezmann o altres intercanvis de jugadors.
Conformitat en el ‘cas Neymar’
La fiscalia acusa Bartomeu pel pagament d’1,7 milions d’euros, suposadament indeguts, a un advocat de Barcelona, José Ángel González Franco, que havia tancat un acord de conformitat per frau fiscal en el ‘cas Neymar’. En virtut d’aquest acord, el Barça va acabar acceptant la seva responsabilitat com a persona jurídica i Bartomeu i el seu antecessor, Sandro Rosell, van quedar exonerats. El club va acabar acceptant dos delictes fiscals i pagant una multa de 5,5 milions d’euros, quan la que sol·licitava inicialment la fiscalia era de gairebé 70 milions d’euros. La fiscalia assenyala que aquest pagament podria haver servit, en realitat, per abonar la defensa jurídica de Bartomeu en aquesta mateixa causa, que també va portar González Franco. I assegura que el pagament es va fer “sense que l’advocat hagués intervingut en la conformitat” pactada.
La fiscalia sospita que González Franco no va intervenir en l’acord de conformitat, sinó que ho va fer un altre advocat, i que els diners que va cobrar, en realitat, eren per pagar la defensa de Bartomeu. A més, recorda que el club ja tenia una pòlissa d’assegurança que incloïa la defensa jurídica.
L’exdirector general Ignacio Mestre, també investigat, va justificar que el pagament a González Franco va ser un acord verbal que es va formalitzar un cop es va oficialitzar la conformitat judicial. Mestre va dir que la primavera del 2016, quan s’estava negociant amb la fiscalia un possible acord de conformitat, es va fer un “contracte verbal” amb González Franco per pagar-li els seus honoraris i una comissió del 10% dels diners estalviats pel club en cas d’acord amb la fiscalia. A principis de març li van pagar 950.000 euros, com a honoraris fixos, quantitat que hauria autoritzat la junta directiva setmanes després. La conformitat amb la fiscalia es va formalitzar al juliol i el Barça va passar d’haver de pagar 22 milions a poc més de 5. Aquest estalvi de 17 milions es va traduir en una comissió del 10%, 1,7 milions, per a l’advocat. A l’agost es va formalitzar el contracte amb l’advocat, quan Ignacio Mestre ja no era al càrrec, i se li van pagar 769.000 euros més.
Fonts jurídiques han explicat que Bartomeu ha declarat que González Franco era el seu advocat en aquell cas, però també va cobrar del Barça perquè va aconseguir rebaixar 17 milions la multa prevista al club, de 22 a 5 milions. Inicialment, González Franco volia cobrar 2 milions, però Bartomeu li va dir que li pagarien el 10% del que s’estalviés el club, com va acabar passant. A més, la defensa de Bartomeu recorda que hi ha nombrosos documents que demostren la intervenció d’aquest advocat en les negociacions amb la fiscalia i l’Agència Tributària.
Igualment, l’expresident ha explicat que en aquest cas, com en molts altres, una comissió del club va aprovar el pagament i després es va aprovar per tota la junta directiva.
Obres a l’Espai Barça
La segona operació sospitosa té a veure amb les obres del Camp Nou en marxa. L’Ajuntament de Barcelona va aprovar, el juliol del 2017, una modificació del pla general metropolità que suposava l’inici del projecte Espai Barça. En una zona no afectada pel pla hi ha el Club Esportiu Laietà, que promou activitats esportives, sobretot tenis i pàdel, i una fundació del mateix nom. Sota els auspicis de Bartomeu, el Barça va acabar pagant 1,5 milions d’euros al club per les suposades “molèsties” que li causarien les obres d’enderroc de l’antic Mini Estadi. En concret, es van pagar uns 561.000 euros al club i 421.000 euros a la fundació per la pols i el soroll, i uns 516.000 euros més per l’ús de les instal·lacions del Laietà per part dels treballadors de les obres i del club.
L’expresident no va explicar a la junta els motius d’aquest desemborsament, que segons la fiscalia constitueix un “tracte injustificat de favor” al club, ja que els seus terrenys “no estaven afectats” per la reforma. A més, el ministeri públic sosté que el Barça tenia informes jurídics interns que vaticinaven que les possibles al·legacions urbanístiques del Laietà no tindrien recorregut jurídic. No obstant això, sí que haurien pogut endarrerir l’inici de les obres.
Bartomeu ha declarat que la qüestió la duia directament un altre directiu de la seva junta, Jordi Moix, que negociava directament amb els veïns i entitats del barri afectades per les obres. El Laietà va demanar una indemnització de 4 milions d’euros per no presentar al·legacions, cosa que hauria endarrerit l’inici de les obres, però al final el Barça va acabar pagant 1,5 milions.
L’expresident del Club Esportiu Laietà Domingo Goenaga va declarar al jutjat que els prop d’1,5 milions d’euros que va cobrar la seva entitat van ser plenament legals i justificats per les molèsties que les obres de l’Espai Barça causarien al club de tenis.
Fitxatge Malcom
Una de les tres operacions presumptament irregulars que la fiscalia atribueix a Bartomeu és el fitxatge del davanter brasiler Malcom del Girondins de Bordeus, el juliol del 2018, per 41 milions d’euros. El Barça va abonar, suposadament, una comissió de 10 milions d’euros en un contracte que es va signar després que el fitxatge s’hagués tancat, segons un acord signat pel jugador i la societat Elenko Sports, per remunerar els intermediaris en l’operació amb aquests deu milions. En una reunió posterior, diversos responsables del club van acordar que el Barça pagués 855.600 euros a la societat Elenko per les tasques d’intermediació. Com que el club no havia signat cap contracte amb aquesta empresa, va haver de presentar més tard una declaració d’Hisenda complementària que va suposar el pagament de 2,9 milions més per recàrrecs i interessos.
L’exvicepresident Jordi Mestre va declarar al jutjat que ell no va autoritzar ni signar el contracte per pagar la intermediació en el fitxatge de Malcom el 2018. Segons ell, la seva signatura es va escanejar i adjuntar al document sense el seu consentiment. Quan es va assabentar per la premsa que la seva firma apareixia al document el 2021, va enviar un burofax al club demanant-li que li mostrés el contracte original. Quan el va veure, va enviar un altre burofax assegurant que la firma no era la seva, i que s’hi havia introduït de forma fraudulenta escanejant-la d’algun altre document. Es dona la circumstància que ni la fiscalia ni el club han aportat aquests burofaxos a la causa.
