S’esmorteeix la cançó canicular, la banda sonora d’uns mesos bizarres, per l’extravagància que arrossega sobreviure a la calor, i alegres, per la llum i la marinada que tot ho balda. Aquesta música de fons que es va apagant, el toc de castells, un altre any, més efímer que la fama, les sardanistes es preparen per a la mitgeta dobla, sobtadament cauran les americanes a les cobles com cau la llum de setembre sobre les nostres parpelles. Entomarem amb l’alegria de la necessària rutina, aquest nou cicle i, amb ell, noves cançons. Tàvens aniran plegant, la fruita ja no es badarà de sucre, les tolles de riu tan fresques adés, seran una quimera. Sordes les segadores en la memòria de juliol, tot s’avança. Però no s’acaba la música, ans al contrari, ja sento repicar els panderos!
Sessió: No iniciada
