L’Educació és eix vertebrador, atès que és el futur d’un país. El sistema educatiu flaqueja des de fa anys i la comunitat educativa està sadollada de promeses insulses. La vida a les aules és una realitat paral·lela a la dels despatxos dels governants. Manquen recursos humans especialitzats perquè l’educació inclusiva sigui un fet i no un miratge. La burocràcia és excessiva restant temps de dedicació a la pràctica docent i a l’elaboració de material. Els mestres i professors estem ofegats i la societat menysprea aquesta professió que dècades enrere havia estat una de les més respectades. L’educació des de l’inici de la vida podria canviar vertaderament el present i el futur de la societat, deia Montessori. Què hem fet malament? La decadència de valors socials i familiars és bel·ligerant per a una escola de qualitat on l’alumnat ha d’aprendre continguts. Els docents necessitem reconeixement social perquè les institucions educatives són baluard.














