La demarcació de Lleida va registrar durant la darrera campanya forestal, la qual va ser des de l’1 de juny fins al 30 de setembre, un total 208 incendis de vegetació, entre els quals hi havia agrícola, forestal i urbana, segons les dades facilitades pel cos de Bombers de la Generalitat. En aquest sentit, la comarca amb més focs extingits va ser el Segrià amb 88, seguida de la Noguera (29), el Pla d’Urgell (19), el Pallars Jussà (12), el Pallars Sobirà (11), la Segarra (11), l’Urgell (11), les Garrigues (10), el Solsonès (7), l’Alt Urgell (4), la Val d’Aran (4) i l’Alta Ribargorça amb dos.
Cal destacar que, analitzant les citades dades del cos, aquestes xifres contrasten amb les de l’any passat, evidenciant un descens del nombre de focs. I és que, en tota la província lleidatana des del 15 de juny fins al 15 de setembre, període de temps que va durar la campanya forestal, es van produir 438 focs, un 47,49% més que enguany. Per comarques, on més va haver-hi va ser el Segrià, amb 153, seguida de la Noguera (52), l’Alt Urgell (43), l’Urgell (36), el Pallars Jussà (30), les Garrigues (27), el Pla d’Urgell (24), el Solsonès (17), la Val d’Aran (16), la Segarra (15), l’Alta Ribagorça (14) i el Pallars Sobirà, amb 11.
Segons explica el cap de l’Àrea de Prevencions de la Regió d’Emergències de Lleida, Juanjo Bellostas, “s’ha de reconèixer que vam tenir un hivern molt sec i això feia preveure que tindríem una campanya forestal molt complicada. A més, durant la primavera ja vam tenir el gran incendi de la Granja d’Escarp a l’abril”. De fet, puntualitza que els mesos de juny i maig acostumen a marcar la citada campanya a causa de la pluviometria a la vegetació, “però enguany el juny va ser extremadament humit i plujós, el que va ser un benefici”. Això va provocar “una situació d’inici totalment inesperada i favorable”.
Alhora, Bellostas també assenyala que “aquest any hem tingut molts dies de risc d’incendis. Quan es donen onades de vent del sud que escalfen l’ambient i dies de vent hi ha molt perill, però aquestes onades no van anar acompanyades d’ignició i, per tant, el risc va baixar”.
Paral·lelament, també apel·la a la consciencio de la societat. “Actualment, la gent està molt conscienciades i ens hem adonat que els advertiments han estat efectius a l’hora que no es fessin, per exemple, barbacoes o altres activitats al medi natural que impliquen un perill d’incendis”. Per aquest motiu, “des del cos de Bombers de la Generalitat estem satisfets, ja que la societat s’ha conscienciat que ha de col·laborar, perquè és un tema que ens implica a tots”.
UN CANVI DE TENDÈNCIA
Tot i això, el cap de l’Àrea de Prevencions de la Regió d’Emergències de Lleida alerta que “és evident que hi ha un canvi en la tendència climàtica. Cada any hi ha mesos amb temperatures mitjanes més altes i d’altres on no eren habituals les pluges ara plou més, mentre que també hi ha punts amb un augment de la humitat”. Així, “hi ha un escalfament de la humitat. També és cert que està canviant la distribució de les pluges i que els períodes de sequera poden ser més llargs”. Aquesta situació provoca que “la vegetació estigui estressada, perquè no està tenint temps per adaptar-se a les noves circumstàncies”.
Així doncs, recomana que “hem de mirar el nostre entorn i observar què està succeint en altres zones que tenen un clima i una cultura semblant al nostre”, posant l’exemple del gran incendi que va patir Grècia durant el mes d’agost amb més de 120.000 hectàrees cremades. “Són incendis molt virulents i les superfícies afectades per aquests ‘megaincendis’ són molt extenses. És un tema que ens preocupa molt perquè també ens pot passar a nosaltres”. De fet, també alerta que aquests grans incendis poden afectar a urbanitzacions, el que suposa un perill per la població.
Per aquesta raó, Bellostas assenyala que “la societat ha de continuar conscienciada que els dies de risc d’incendis no es poden fer aquelles coses que poden generar un autèntic perill”. Finalment, indica que “s’ha de reforçar la vida rural, perquè el despoblament també provoca que hi hagi risc d’incendis. Si s’abandonen els conreus, les pastures i els camins augmentarà el perill”. Per aquest motiu, “hem de valorar els productes de la terra per tal que les persones que viuen en els entorns rurals i treballen en ells puguin continuar vivint i cuidant-los. En altres paraules, si els boscos no es cuiden els Bombers també tindrem dificultats per extingir els incendis”.
