L’actual Sistema de Garantia d’Ingressos és incapaç d’eliminar el risc de pobresa severa en llars amb menors, que és del 10%. És una de les principals conclusions de l’informe d’Indicadors Socials de Catalunya de la federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS). Tot i que admet que el model actual és “robust”, avisa que té “disfuncions” que també desafavoreixen les dones i els immigrants. Mostra les dificultats dels nouvinguts per accedir a ajuts i alerta que el seu risc d’exclusió és del 52%. Amb tot, admet que el sistema de pensions redueix un 26% la pobresa a les famílies amb majors de 65 anys. ECAS proposa revisar el model, unificar la gestió de l’Ingrés Mínim Vital i la Renda Mínima Garantida i crear una Renda Bàsica Universal.
L’informe revela que dos milions de persones reben alguna mena de prestació social a Catalunya i conclou que l’actual sistema de protecció no és tan “eficaç, coordinat i equitatiu com seria desitjable”. Assenyala que cal una transformació en profunditat del model per acabar amb les contradiccions que comporta la convivència de formats i criteris poc coherents, la manca de coordinació entre administracions i la presa d’indicadors diferents.
D’acord amb les dades recollides, a Catalunya, el grup d’edat més exposat a la pobresa severa si no tingués accés a prestacions seria el major de 65 anys. El sistema de pensions, però, juga un paper clau en la reducció de la pobresa en aquesta franja d’edat. En concret, es calcula que a Catalunya hi ha 786.000 llars amb aquest perfil, 627.000 de les quals es trobarien en situació de pobresa si no rebessin cap ajuda. Així, gràcies a les pensions, un total de 585.000 famílies surten d’aquesta situació, mentre que 8.000 ho fan gràcies a d’altres prestacions. Per contra, 33.000 no aconsegueixen millorar el seu nivell de vida malgrat les ajudes.
Pobresa severa entre llars amb infants
La reducció de la pobresa a les llars amb menors és la que més costa de revertir. De fet, apunta que hi ha un 10% que es manté i al qual el sistema no hi pot donar resposta. A tot el territori hi ha 1.013.000 famílies amb menors a càrrec, de les quals 193.000 es troben en situació de pobresa abans de rebre prestacions. Així, les dades indiquen que només 21.000 aconsegueixen superar la situació gràcies a les pensions, mentre que 900.000 ho fan gràcies a d’altres prestacions.
L’informe també posa de manifest que tot i que la Llei d’Infància i Adolescència estableix que s’han de fixar uns ingressos adequats que assegurin el benestar dels menors, aquest compromís no s’està complint. A banda, recorda que segons UNICEF el setembre de 2023 la pobresa infantil a Catalunya es va situar en el 27,5% .
Tot plegat també incideix en la desigualtat de gènere. La federació ECAS assegura que aquest és un aspecte que cal revisar i demana incrementar les quanties per fills a càrrec, “actualment escasses i molt restrictives”. Considera que haurien d’aproximar-se als 150 o 200 mensuals.
ECAS també planteja fixar per llei els ingressos que garanteixin el nivell bàsic de benestar material perquè els infants tinguin un desenvolupament integral adequat; tendir cap un sistema integrat i universal que integri el complement d’ajuda per a la infància de l’IMV, les Prestacions Familiars per fill a càrrec, la deducció per mare treballadora i els mínims vitals de l’IRPF.
Biaix de gènere en les pensions contributives
Si bé les pensions contributives cobreixen més del 80% de tots els grups d’edat majors de 65 anys en el cas dels homes, entre les dones la cobertura és més de 10 punts inferior entre els 65 i els 80 anys. Per sobre dels 80 anys, supera el 80%, probablement per efecte de les pensions de viduïtat.
El biaix de gènere en les pensions és evident en gairebé totes les franges d’edat. Les dones presenten més demanda de Renda Activa d’Inserció per situació d’atur amb carència de rendes o per dificultats d’inserció a totes les franges d’edat. Els homes estan en aquesta situació a partir dels 45 anys. Les dones són el col·lectiu més desafavorit socialment i, per tant, hi ha més perceptores de prestacions en totes les franges d’edat. A mesura que augmenta l’edat, hi ha més dones perceptores, fins arribar a ser un terç més que els homes en les franges més avançades. En les prestacions per desocupació, hi ha menys desigualtat entre homes i dones en totes les franges d’edat.
Impacte en les persones migrades
Les dades recollides també reflecteixen la delicada situació que afecta les persones migrades. D’acord amb l’estudi, aquest és un col·lectiu que queda exclòs del sistema per criteris d’accés, la qual cosa l’aboca a la precarietat i la vulnerabilitat social. Tot plegat fa que el risc d’exclusió entre els nouvinguts sigui del 52%.
ECAS ha denunciat l’actual Llei d’Estrangeria, que des del seu punt de vista és “discriminatòria” i ha dit que “agreuja els factors d’empobriment vinculats al procés migratori”. En aquest sentit, ha afirmat que condemna les persones a viure en una situació administrativa irregular que les aboca al treball submergit, a una major explotació laboral, a obstacles per accedir al sistema de protecció social i a l’exclusió residencial.
Per aquest motiu, la federació aposta per regularitzar totes les persones i promoure una nova llei d’estrangeria que desvinculi els permisos de residència i treball al fet de comptar amb un contracte o oferta de feina.
Harmonització de l’IMV i la RMG
En aquest informe, ECAS posa sobre la taula un llarg llistat de mesures que cal emprendre per millorar l’actual sistema. Una de les propostes més destacades fa referència a l’Ingrés Mínim Vital (IMV) i la Renda Mínima Garantida (RMG). Demana que l’IMV passi a estar gestionat pel Govern i funcioni de forma complementària a la Renda Mínima Garantida, podent-se demanar i gestionar com una sola prestació.
A més, proposa crear una finestreta única per acabar amb les duplicitats actuals derivades de l’existència de tres administracions competents. També afirma que cal assegurar un accés ràpid a les prestacions i una recuperació de les mateixes àgil després de possibles interrupcions, a causa d’una feina temporal, per exemple.
Pel que fa als processos interns de verificació de requisits (identitat, composició de les llars, ingressos, etc.), proposa crear una agència integrada que eviti que cada administració faci aquesta feina per separat i duplicada.
En el camp de les prestacions d’assistència social locals indica que és necessari un procés de simplificació i racionalització perquè cada ajuda estigui directament relacionada amb un tipus clarament identificable de situació de necessitat.
Majors quanties
ECAS també denuncia que la majoria de les prestacions assistencials tenen unes quanties molt baixes, per la qual cosa demana una revisió dels imports que situï les prestacions, com a mínim, al nivell del 50% de la renda mitjana a Catalunya.
En aquesta línia demana adaptar el sistema de protecció a les realitats d’ocupació, ja que una tendència creixent dels darrers anys és que cada vegada hi ha més persones amb feina que no arriben a final de mes. “Aquesta reformulació ha d’evitar incentius perversos com que tenir una feina suposi la pèrdua o la impossibilitat d’accedir a les prestacions”, conclou la federació ECAS.
Per altra banda, recorda que cal incidir sobre les polítiques d’habitatge per moderar els preus i assegurar el dret a l’habitatge a tota la població, regulant el mercat privat i reforçant els ajuts específics. En relació amb aquesta qüestió, recorda que la taxa d’emancipació juvenil és del 17%.
Debat sobre la renda Bàsica Universal
Per últim, ECAS demana que s’obri un debat sobre la idoneïtat de crear una Renda Bàsica Universal que estigui finançada pel Govern. Assenyala la idoneïtat de poder disposar d’aquesta eina que ha de ser incondicional i no ha de tenir contraprestacions obligatòries. Alhora, ha d’esdevenir permanent i compatible amb d’altres ajudes. A més, ECAS insisteix que ha de poder-hi accedir tota la població.
