A la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya cirurgians punters van presentar els avenços actuals i la previsió de futur de la pràctica de la cirurgia. L’objectiu principal és guarir al màxim nombre possible de persones amb les menors complicacions, seqüeles, dolors, molèsties, dies d’estada en l’hospital i de recuperació, amb la màxima seguretat i millor qualitat de vida pels malalts.
L’adveniment de la digitalització va suposar un abans i un desprès per tota la societat incloent la medicina i cirurgia. Gràcies als avenços tecnològics va aparèixer, els anys 90 la cirurgia laparoscòpica, un salt qualitatiu molt important, ja que permet operar als malalts amb la mateixa seguretat que abans, però amb unes ferides molt petites, pel que el dolor postoperatori és escàs i possibilita una alta hospitalària precoç, o inclòs fer cirurgia ambulatòria en operacions que abans requerien fins una setmana d’ingrés.
Avui dia s’està estenent la cirurgia robòtica, basada en la cirurgia laparoscòpica, en la que les tisores, pinces, separadors, etc. no son portats directament pel cirurgià i ajudants, sinó que ho fan braços robòtics dirigits pel cirurgià que està assentat davant una consola i els condueix com es fa en els videojocs, obeint el robot les seves ordres. Així s’arriba a llocs dificultosos, es té una millor visió tridimensional del camp quirúrgic i s’evita possibles tremolors de la mà del cirurgià.
Ja comença a ser realitat poder fer simulacions, com els pilots d’avions. Les imatges obtingudes del malalt per TAC, PET, Ecografia, etc. es bolquen en programes informàtics i el cirurgià practica la operació virtualment, pel que preveu alteracions anatòmiques i possibles complicacions, abans de fer-la amb precisió al malalt.
També s’està treballant –ja experimentalment– en robots als quals se’ls dona tota la informació del malalt obtinguda per la imatge, i aquest realitza l’operació –tota o en part– sota la supervisió del cirurgià, que sols prepara el camp operatori. Gràcies a la Intel·ligència Artificial s’afina el diagnòstic, es prepara i realitza millor l’operació personalitzada, i el machine learning automatitza tècniques, realitzant sutres intestinals, per exemple.
Aquests avenços suposen una molt major seguretat pel malalt, ja que el robot pot “desobeir” una ordre del cirurgià si aquest es confon i pretén seccionar una estructura que no correspongui, com per exemple un vas sanguini – evitant una hemorràgia – o una secció d’un nervi.
L’aprenentatge dels cirurgians és també molt més acurat gràcies a les noves tecnologies. A més, es poden realitzar, gràcies ja al 5G, operacions dirigides a distància per l’especialista expert, que pot estar ubicat a l’altra banda del món. Lluny queda la manera en què vam haver d’aprendre els cirurgians que ja ens hem jubilat i els que estan arribant a l’edat de jubilació. L’estrès i patiment del cirurgià podien repercutir en el malalt, apareixent complicacions avui dia evitables, amb la cirurgia més segura i eficient.
