Sessió: No iniciada
El gran poeta de Guissona Jordi Pàmias, ens regala al llarg de la seva extensa obra moments descriptius de les Terres de Lleida com no s’havien llegit des dels temps de Màrius Torres. A Lluna d’estiu, un poemari imprescindible perquè guarda –segurament sense saber-ho– un punt d’etnologia rural, en detalla les particularitats del paisatge, aconseguint […]
Recordo una imatge molt bella, una posta de sol. Durant anys vaig estudiar en una escola d’art a Tàrrega, en un emplaçament privilegiat que enquadrava l’horabaixa, orgull a Ponent. Ens precipitàvem a la dècada dels noranta d’un altre segle i ostentàvem el títol daurat dels divuit anys, plens de somnis, esperances, tòpics i camps de […]
El tren dels llacs, un regal paisatgístic, un recorregut de transició cap al Pirineu que ressegueix paral·lelament la nostra infància i la nostra geografia fins a culminar a Pobla de Segur. El trajecte comença a Lleida i avança pel curs del Segre entre hortes i camps de cereals. El tren s’enfila i el paisatge canvia: […]
Als peus de la Serra de Boumort queden els vestigis d’un poble: Aramunt Vell fou un enclavament important, una vila closa on es vivia de la terra fèrtil que el pantà de Sant Antoni va engolir-se i amb una economia que havia quedat minada per la fil·loxera. Avui, cau a trossos, el misteri de les […]
Un estany a la muntanya és ben bé una imatge onírica. Moncortés apareix en una planúria just en un trencall de la carretera que travessa de Gerri de la Sal a La Pobleta de Bellveí, la part més meridional del Pirineu la veus dins d’aquest mirall càrstic, és un llac natural i no és d’origen […]
Els vèrtexs geodèsics són aquests punts assenyalats amb una fita que conformen una xarxa de mesuraments sobre l’orografia molt precisa, m’encurioseixen des de petita. Creen una xarxa sobre el territori que conté molta informació en l’àmbit cartogràfic. Aquesta constel·lació terrenal tan precisa a mi em fa xalar, digue’m romàntica. Dalt de la Serra del Munt n’hi ha un. Són sempre assenyalats amb una base i una fita que en conjunt anomenem […]
No puc classificar els miracles en grans i petits, seria una escala de valors inventada, però us asseguro que la natura n’és un. El camí des de Solsona al Santuari del Miracle és en ell mateix un petit miracle. Un any, quatre camins diferents: El lluminós i encara verd dels estius, bales de palla-belles arquitectures, calor assetjant […]
El recorregut visual d’un paisatge és plaer, bé comú, joc d’equilibris –naturals o imposats– gustosos. Costa imaginar-te’ls d’altra manera. Aquest miracle estètic se sublima clarament en el punt que separa la Segarra de l’Urgell, dues comarques en plena Depressió Central, amb una història de delimitacions que no s’ha acabat d’ajustar al sentiment dels seus pobladors […]
El paisatge i tu sou u, arriba el setembre i, històricament, l’absència de notícies era una treva per estirar el fil del repòs estival i del somni de frescor que despunta. A tota Lleida, aquestes figues que semblen haver crescut per a tu, conviden a ser rampinyades a les fasseres dels horts, ens descriuen que […]
Ja hem fet conserva de tomata, olorosa, aquest any, veiéssiu com es badaven a l’hort. La padrina ha fet bullir uns pots al bany maria, també hem pelat un calaixó de fruita i farem melmelada, amb les tietes, també vindrà la veïna, que sap de confitures i vindrà amb una amiga, la Roseta, la que […]
