Sessió: No iniciada

Search

La bellesa, capítol dotze

Es mou el Montsec d’Ares entre el punt històric i l’àrea d’excursionisme. Molts atractius té aquesta serra, famosa mundialment: des del Parc Astronòmic fins al salt de parapent. Però allò que més contribueix a estimar la història, sempre són les coses senzilles. Pujar al Colobor i seguir la ruta de les Ermites, tot refent el […]

L’aigua ens mena l’ànsia

Abocada a robar-li uns versos a Guillem Viladot perquè aquesta abundor hídrica primaveral bé val una menció. Resa el poema: “Hem nascut lluny del mar i l’aigua ens mena l’ànsia”, els lleidatans vivim flanquejant els camins de l’aigua, cada comarca escorta els seus, les quatre conques en fan de les seves modificant el paisatge i […]

La promesa

Una cosa bona que et dona l’edat és la perspectiva i també la certesa que tot el que has après, ho has fet en els primers anys de la teva vida, nedar i guardar la roba, sobretot. Riure i temor compartits ens endureixen i guareixen a parts iguals. Aquesta perspectiva també la tens quan agafes […]

Un dilluns no qualsevol

Que continuï l’espectacle! Està bé, sí, molt bé, que tornin les tertúlies a les cantonades. Estic asseguda fora, al carrer, un dilluns de finals d’abril a la ciutat, mestres i mestresses surten amb la cadira i l’uniforme a esperar allò que ja esperàvem de temps. A esperar que comenci allò, allò que s’ha estat gestant, […]

La bellesa, onzè capítol

És la carena de la Serra de Mont-Roig, la que guarda la mirada del Montsec cap a la Plana i fins a Montserrat i altres confins. El punt de L’Ermita de Montalegre és la culminació d’aquest meravella, amb el pantà de Sant Llorenç fent senyals cartogràfics des de baix als ulls i a la nostra […]

La bellesa, desena entrega

D’allò que probablement havia estat bosc de carrasques, ja no en queda res. El Canal d’Urgell és l’eix vertebrador del Mascançà, una línia d’aigua que es bifurca en séquies principals, flanquejades per algun xop i plàtans ben afilerats que conformen dos camins com una frontera que es pogués resseguir d’anada i tornada. Els que clarament […]

La lletjor, II part

Vull que els hi surti malament i que la gent s’adoni que estem venuts de drets i llibertats si la ultradreta continua campant al seu aire. El xat de Trump i companyia quedant per tirar míssils com qui queda per fer un beure, la desgràcia de Gaza, o Marine Le Pen cridant a la mobilització, […]

Que sigui inevitable

La fortor de poesia de les terres de Lleida. L’olor magnífica i punyent que alguns no poden aguantar és l’anunci de la bona collita de poetes. Una terra rica i ben afemada escup la lletra amb un vigor i una verdor florida que no s’han vist mai. Neixen a les Garrigues, a la Val d’Aran, […]

Tots som Lisístrata

Si Aristòfanes aixequés el cap potser no s’estranyaria ni hauria de fer escarafalls davant la vergonyosa actuació de la dita consellera d’Igualtat i Diversitat de l’Ajuntament de Linares que va fer el més gran ridícul aturant la representació de la peça perquè la trobava escandalosa. Si ens posem inquisidores, m’escandalitza més que aquesta persona retrògrada […]

La bellesa, novè capítol

Hem descobert el món real, i jo tampoc puc deixar de celebrar-lo parlant de la floració dels fruiters al Segrià. Impressionant fenomen. Poca cama ilergeta queda que no hagi fet el Camí Natural acomplint la volta al pantà d’Utxesa, un recorregut que guarda encara l’habitatge i piscina dels enginyers amb l’encant de l’abandó i un […]