Sessió: No iniciada

Search

Avinganya

La floració dels fruiters és de lloança, però si et trobes molt a prop de la joia del Monestir de Nostra Senyora dels Àngels d’Avinganya, ets en un punt de partida privilegiat per entendre l’evolució històrica del Baix Segre. Quina màgia, el claustre obert i les columnes partides: fa mal, de tan bell. Avui és […]

Torre de guaita

La referència 263108001 pertany al vèrtex geodèsic que coincideix amb la torre del Pilar d’Almenara construïda el 1139 al capdamunt de la serra que duu el mateix nom. Si hi ha un lloc recurrent per visitar un diumenge a la tarda és aquest, unes postes de sol que paguen el fred i la calor de […]

La bellesa, capítol catorze

Impressions d’un viatge Kafkià des del Pla a Llimiana quan l’estació màgica ens abandona a les calors i els cossos entren en simbiosi amb el paisatge:
 El perfil blau,
 ben definit que
 serpenteja esclatant
 en verds propers
 que sil·labegen en 
terra siena, en 
tel blavós que cau 
a plom i deixa 
suspeses en l’aire partícules […]

Tàpia

Només fang i aigua, argila i pedra de fassera, sauló de tros, una mica només per lligar-ho, com una xamota antiga que ha de premsar-se fins a l’obsessió amb el picó, encofrat en blocs grans. Només així perd tota la humitat, s’asseca i s’amalgama, només així esdevé aïllant. I temps, el temps és important. Hi […]

La bellesa és també olor de menta

El gran poeta de Guissona Jordi Pàmias, ens regala al llarg de la seva extensa obra moments descriptius de les Terres de Lleida com no s’havien llegit des dels temps de Màrius Torres. A Lluna d’estiu, un poemari imprescindible perquè guarda –segurament sense saber-ho– un punt d’etnologia rural, en detalla les particularitats del paisatge, aconseguint […]

La bellesa, tretzè capítol

Recordo una imatge molt bella, una posta de sol. Durant anys vaig estudiar en una escola d’art a Tàrrega, en un emplaçament privilegiat que enquadrava l’horabaixa, orgull a Ponent. Ens precipitàvem a la dècada dels noranta d’un altre segle i ostentàvem el títol daurat dels divuit anys, plens de somnis, esperances, tòpics i camps de […]

El primer viatge

El tren dels llacs, un regal paisatgístic, un recorregut de transició cap al Pirineu que ressegueix paral·lelament la nostra infància i la nostra geografia fins a culminar a Pobla de Segur. El trajecte comença a Lleida i avança pel curs del Segre entre hortes i camps de cereals. El tren s’enfila i el paisatge canvia: […]

La vida

Als peus de la Serra de Boumort queden els vestigis d’un poble: Aramunt Vell fou un enclavament important, una vila closa on es vivia de la terra fèrtil que el pantà de Sant Antoni va engolir-se i amb una economia que havia quedat minada per la fil·loxera. Avui, cau a trossos, el misteri de les […]

Brolladors lacustres

Un estany a la muntanya és ben bé una imatge onírica. Moncortés apareix en una planúria just en un trencall de la carretera que travessa de Gerri de la Sal a La Pobleta de Bellveí, la part més meridional del Pirineu la veus dins d’aquest mirall càrstic, és un llac natural i no és d’origen […]

Vèrtex Geodèsic

Els vèrtexs geodèsics són aquests punts assenyalats amb una fita que conformen una xarxa de mesuraments sobre l’orografia molt precisa, m’encurioseixen des de petita. Creen una xarxa sobre el territori que conté molta informació en l’àmbit cartogràfic. Aquesta constel·lació terrenal tan precisa a mi em fa xalar, digue’m romàntica. Dalt de la Serra del Munt n’hi ha un. Són sempre assenyalats amb una base i una fita que en conjunt anomenem […]