Sessió: No iniciada

Search

La bellesa, capitol quinze

Quan ressegueixes la Serra de Bellmunt a finals de tardor, hi ha un moment en què el to de la terra és el mateix que el del cel, la humitat que hi ha per tot, reflecteix i sosté una música pàl·lida de torrats lleugers, gammes infinites del color del rostoll, de la palla quan ja […]

El crit

Crida el vedell que té les mames plenes a punt de rebentar, reclama el vol la fredeluga, xisclen les falcies i xisclen els porcs al capaltard, buixen els gossos i miolen quan s’esbarallen els gats als darreres, xerriquen les gallines del corral, cloquegen. Beneït corral si encara hi fos! Crida la canalla que juga i […]

Muntanyes

Existeix un enyor orogràfic, ho sé perquè vinc dolguda d’aquest mal, havent nascut al Pla d’Urgell, no podia esperar menys, no és com la saudade de Portugal ni la morriña de Galícia. És un enyor diferent, és de forma, físic. Enyor de terra que es va desamuntegar. És enyor de tossal, de costa, de turó, […]

Avinganya

La floració dels fruiters és de lloança, però si et trobes molt a prop de la joia del Monestir de Nostra Senyora dels Àngels d’Avinganya, ets en un punt de partida privilegiat per entendre l’evolució històrica del Baix Segre. Quina màgia, el claustre obert i les columnes partides: fa mal, de tan bell. Avui és […]

Torre de guaita

La referència 263108001 pertany al vèrtex geodèsic que coincideix amb la torre del Pilar d’Almenara construïda el 1139 al capdamunt de la serra que duu el mateix nom. Si hi ha un lloc recurrent per visitar un diumenge a la tarda és aquest, unes postes de sol que paguen el fred i la calor de […]

La bellesa, capítol catorze

Impressions d’un viatge Kafkià des del Pla a Llimiana quan l’estació màgica ens abandona a les calors i els cossos entren en simbiosi amb el paisatge:
 El perfil blau,
 ben definit que
 serpenteja esclatant
 en verds propers
 que sil·labegen en 
terra siena, en 
tel blavós que cau 
a plom i deixa 
suspeses en l’aire partícules […]

Tàpia

Només fang i aigua, argila i pedra de fassera, sauló de tros, una mica només per lligar-ho, com una xamota antiga que ha de premsar-se fins a l’obsessió amb el picó, encofrat en blocs grans. Només així perd tota la humitat, s’asseca i s’amalgama, només així esdevé aïllant. I temps, el temps és important. Hi […]

La bellesa és també olor de menta

El gran poeta de Guissona Jordi Pàmias, ens regala al llarg de la seva extensa obra moments descriptius de les Terres de Lleida com no s’havien llegit des dels temps de Màrius Torres. A Lluna d’estiu, un poemari imprescindible perquè guarda –segurament sense saber-ho– un punt d’etnologia rural, en detalla les particularitats del paisatge, aconseguint […]

La bellesa, tretzè capítol

Recordo una imatge molt bella, una posta de sol. Durant anys vaig estudiar en una escola d’art a Tàrrega, en un emplaçament privilegiat que enquadrava l’horabaixa, orgull a Ponent. Ens precipitàvem a la dècada dels noranta d’un altre segle i ostentàvem el títol daurat dels divuit anys, plens de somnis, esperances, tòpics i camps de […]

El primer viatge

El tren dels llacs, un regal paisatgístic, un recorregut de transició cap al Pirineu que ressegueix paral·lelament la nostra infància i la nostra geografia fins a culminar a Pobla de Segur. El trajecte comença a Lleida i avança pel curs del Segre entre hortes i camps de cereals. El tren s’enfila i el paisatge canvia: […]