Sessió: No iniciada
Una tarda assolellada de diumenge d’abans de l’estiu, vaig fer el camí des de Cubells fins a Bellcaire, en un recorregut que cau des del mirador del poble fins a la Plana i més enllà. Hi descobreixes vestigis de la guerra, trinxeres i refugis en itineraris ben assenyalats, i arquitectures tradicionals com són les cabanes […]
Per dir els mons de cadascú és imprescindible ordenar els mots, fer-ne inventari: endreçat de fora, endreçat de dins. En el meu món rural –i dic meu com tu pots dir meu–, el que em pertany per sobirania visual, al mig del Pla d’Urgell, tot hauria de ser arrodonit perquè l’aresta no s’hi dona tant […]
Queden Àger i Agulló enrere pel camí de Corçà que et xucla cap al fons de la vall enmig del màgic Montsec. A partir d’aquí una caminada que prepara el terreny abrupte de les nostres ments, ens equilibra, templa el nervi i omple el pulmó per descobrir-nos la que és, us ho asseguro, la panoràmica […]
Els noms de les coses quan regnava el sentit comú, ens servien per designar noms de carrers o partides de terra, un Raval era un suburbi, fora muralles, l’última filera de cases d’un nucli. Al Rubinat lluny, la fondalada on l’aigua s’escola, una pujada sobtada del riu Corb arrossega i escampa amb la força d’un […]
Avances pels revolts d’una carretera estreta, al final de tot, sobre un esperó rocallós, s’erigeix l’emblemàtica fortalesa romànica del Castell de Mur, dominant el pas natural entre la Conca de Tremp i el Montsec. Més de mil anys distribuint el paisatge de frontera. Avui, hi puges en deu minuts amb cotxe des de Cellers, però […]
Fred és bellesa. Ha nevat a Ponent. Una premonició, la quietud d’abans, el moment exacte en què l’equació de temps i espai culmina. Fred és això, és zero. És la calma de la neu sobre la neu i drama. Esplendor. És la immensitat, la vastitud, la lleugeresa i el pes. És el no-res, el blanc […]
“Desperta és un nou dia” com un manament ho etzibava Espriu en la seva Cançó d’Albada. A nosaltres ens és fet a mida, perquè la Utopia es materialitza al Ponent, i la son del calendari i de la terra al gener, encara adormida, just al principi del cicle anual, ens pot fàcilment incitar a fer […]
Quan ressegueixes la Serra de Bellmunt a finals de tardor, hi ha un moment en què el to de la terra és el mateix que el del cel, la humitat que hi ha per tot, reflecteix i sosté una música pàl·lida de torrats lleugers, gammes infinites del color del rostoll, de la palla quan ja […]
Crida el vedell que té les mames plenes a punt de rebentar, reclama el vol la fredeluga, xisclen les falcies i xisclen els porcs al capaltard, buixen els gossos i miolen quan s’esbarallen els gats als darreres, xerriquen les gallines del corral, cloquegen. Beneït corral si encara hi fos! Crida la canalla que juga i […]
Existeix un enyor orogràfic, ho sé perquè vinc dolguda d’aquest mal, havent nascut al Pla d’Urgell, no podia esperar menys, no és com la saudade de Portugal ni la morriña de Galícia. És un enyor diferent, és de forma, físic. Enyor de terra que es va desamuntegar. És enyor de tossal, de costa, de turó, […]
