Sessió: No iniciada
No sabíem si un mar verd ens seguia o si nosaltres el perseguíem a ell, si érem colza i flor de Persèfone o Prosèrpines abduïdes i fèrtils, d’ulls esbatanats. La bellesa ens havia esqueixat el pit, Stendhal era un no-ningú i pàl·lides poncelles de presseguer -que encara guardàvem del Pla- sortien disparades des del cor […]
Un ramat curull de corders que belen i, si hi ha cabrum, se sent esbiegar per la carrerada, també. Pocs n’hem vist els últims anys, els fotien una nosa a alguns. A mi em pesa fondo però que les calçades no s’inundin de bestiar i hàgim d’aturar els cotxes i parar els tractors, que l’animal […]
Port de Comiols, una sort de carretera-serp que augura una baixada resplendent. No és difícil imaginar una terra habitada per dinosaures, de fet, quan arribo a Benavent i l’ombra d’un parapent travessa la carretera, miro el cingle tement trobar un Pterosaure amb les ales de quatre o cinc metres. Però el que faig és pensar […]
A finals de febrer, la floritura dels ametllers conté la nostra bogeria, són l’indicador que encara hi ha certeses, canals estacionals per on transitar, coordenades on enclavar-nos per no perdre el nord. I floreixen per tot arreu, per les esquerdes dels talussos els veus com joies rares a través de la boira que, en ple […]
Camí, el recorregut que ens duu d’un punt a un altre. Parlar de camins en aquesta columna és com parlar de teatre dins del teatre. Camins que no han estat xafats, camins escollits, camins que t’has trobat i camins que te’ls han ensenyat. Els camins-llegat que has heretat, camins que has descobert, camins que has […]
Quina força i quina decisió la de l’ésser humà, aquesta inquietud per avançar, per progressar, per millorar i per treure el rèdit més gran de la terra modificant el paisatge des de sempre. Els cultius de remolatxa van empènyer a Manel Bertran a construir tota una línia de ferrocarril de Balaguer a Mollerussa amb ramal […]
Una tarda assolellada de diumenge d’abans de l’estiu, vaig fer el camí des de Cubells fins a Bellcaire, en un recorregut que cau des del mirador del poble fins a la Plana i més enllà. Hi descobreixes vestigis de la guerra, trinxeres i refugis en itineraris ben assenyalats, i arquitectures tradicionals com són les cabanes […]
Per dir els mons de cadascú és imprescindible ordenar els mots, fer-ne inventari: endreçat de fora, endreçat de dins. En el meu món rural –i dic meu com tu pots dir meu–, el que em pertany per sobirania visual, al mig del Pla d’Urgell, tot hauria de ser arrodonit perquè l’aresta no s’hi dona tant […]
Queden Àger i Agulló enrere pel camí de Corçà que et xucla cap al fons de la vall enmig del màgic Montsec. A partir d’aquí una caminada que prepara el terreny abrupte de les nostres ments, ens equilibra, templa el nervi i omple el pulmó per descobrir-nos la que és, us ho asseguro, la panoràmica […]
Els noms de les coses quan regnava el sentit comú, ens servien per designar noms de carrers o partides de terra, un Raval era un suburbi, fora muralles, l’última filera de cases d’un nucli. Al Rubinat lluny, la fondalada on l’aigua s’escola, una pujada sobtada del riu Corb arrossega i escampa amb la força d’un […]
