Tres setmanes després de l’inici de l’ofensiva dels Estats Units i Israel contra l’Iran, augmenten les pressions sobre Teheran per alliberar la navegació a l’estret d’Ormuz, estratègic per al proveïment mundial d’energia, mentre Tel Aviv anuncia una major intensitat en els atacs contra la república islàmica.
Durant aquest dissabte es van mantenir els atacs a la zona. L’Iran va denunciar un atac contra el complex d’enriquiment d’urani de Natanz, sense que de moment hi hagi constància d’una fuita de material radioactiu. El Ministeri britànic de Defensa va condemnar els atacs iranians després del llançament de míssils contra l’illa de Diego García, on hi ha la base conjunta nord-americana-britànica. Des del 28 de febrer, els EUA han colpejat més de 8.000 objectius militars, “l’eliminació més gran d’una armada durant un període de tres setmanes des de la II Guerra Mundial”, segons el líder del Comando Central nord-americà, Brad Cooper.
Mentrestant, els atacs de l’Iran contra Israel han arribat a un parvulari a Rishon Lezion (perifèria de Tel Aviv) i un edifici a la ciutat de Safed (nord). El ministre de Defensa israelià, Israel Katz, va afirmar que el seu país es disposa a incrementar la intensitat dels seus atacs contra l’Iran la setmana que ve. Israel diu que no pararà fins desmantellar el règim dels aiatol·làs, destruir les capacitats de míssils balístics i posar fi al programa nuclear iranià.
Tot i això, poc abans, Trump va dir estar considerant “reduir gradualment” la presència militar nord-americana a l’Orient Mitjà, en estar “molt a prop” d’assolir els seus objectius.
El president de l’Iran, Masud Pezeshkian, va afirmar que la condició per posar fi a la guerra passa pel “cessament immediat de les agressions” dels EUA i d’Israel.
Sessió: No iniciada
