El fundador de WikiLeaks, Julian Assange, ha acusat els Estats Units d’haver-lo perseguit per publicar informació d’interès públic, i als països europeus de permetre vulneracions de drets humans en connivència amb Washington. “Soc lliure perquè m’he declarat culpable de fer periodisme, no perquè el sistema de garanties hagi funcionat”, ha lamentat l’australià aquest dimarts en la seva primera compareixença pública des del seu alliberament el juny. Assange ha denunciat “la campanya de repressió internacional de la CIA” per silenciar a les veus dissidents, la “criminalització del periodisme” i “l’abús” de les peticions d’extradició.
“Vull ser clar: no estic aquí perquè hagi funcionat el sistema, sinó perquè em vaig declarar culpable de fer periodisme, de buscar i obtenir informació d’una font, i d’explicar al públic aquella informació”, ha subratllat davant la Comissió d’Afers Jurídics i Drets Humans de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, a Estrasburg.
Així, l’australià ha fet una crida a les institucions i estats d’arreu perquè “actuïn” per evitar que altres periodistes pateixin les mateixes conseqüències que ell per publicar informació classificada i ha fet valdre que el paper del periodisme en el món actual. “Un periodista no hauria de ser perseguit per fer la seva feina, perquè el periodisme no és un crim, és el fonament d’una societat lliure i informada”, ha apuntat.
Assange ha intervingut durant més d’una hora davant els representants dels 46 estats membres del Consell d’Europa, a qui l’activista ha demanat que “no abaixin la guàrdia” davant de vulneracions dels drets humans. Es tracta de la primera vegada que surt d’Austràlia des de l’acord amb el govern dels Estats Units pel seu alliberament el passat mes de juny.
“Garantim que la llum de la llibertat no s’apaga, que la recerca de la veritat continua, i que les veus de la majoria no són silenciades pels interessos d’una minoria”, ha demanat l’activista en acabar la seva primera intervenció davant d’un grup de diputats de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, a Estrasburg.
En el torn de preguntes, Assange ha admès les dificultats personals de “readaptar-se al món” després de passar tants anys reclòs i en presó. “He perdut 14 anys de la meva vida”, ha reiterat. “Torno a fer de pare d’uns nens que han crescut sense mi. A ser un espòs una altra vegada. Inclús, a haver de tractar amb una sogra”, ha dit bromejant. Tot seguit la seva esposa i advocada Stella Assange li ha apagat el micròfon rient.
Malgrat aquest breu moment de distensió, Assange ha fet un discurs lent i entretallat. Ell mateix s’ha disculpat abans de començar avisant que no podria fer una presentació d’una forma “polida”: “L’aïllament ha passat factura”.
“Vaig ser naïf confiant en la llei”, ha dit, admetent que s’esperava algun tipus de represàlia per les publicacions de WikiLeaks, si bé no de l’abast que han tingut finalment. “Vaig escollir la llibertat abans que una justícia irrealitzable”, ha lamentat.
Segons ha confirmat ell mateix, el pacte amb el Departament de Justícia dels Estats Units que va permetre el seu alliberament també inclou la impossibilitat que l’activista pugui denunciar per la via judicial el govern nord-americà per “l’assetjament” o els processos d’extradició a què s’ha vist sotmès des del 2010. L’acord també li prohibeix demanar informació al govern dels EUA sobre el seu cas. “Mai hi haurà una audiència pública sobre el que ha passat”, ha dit.
Assange ha demanat que el seu testimoni serveixi per exposar altres casos “menys visibles”, així com per exposar la “debilitat” de la llibertat de premsa. Amb tot, ha lamentat que la llibertat d’expressió estigui travessant una “fosca cruïlla” arreu del món i que les investigacions periodístiques estiguin “amenaçades” per lleis que “criminalitzen” el propòsit dels informadors.
Pacte amb els EUA
Des del portal WikiLeaks, Assange va publicar l’any 2010 milers de documents classificats del Departament d’Estat dels Estats Units vinculats a conflictes com la guerra de l’Afganistan, la filtració més gran des dels Papers del Pentàgon. Això el va obligar a refugiar-se el Regne Unit, on l’any 2012 l’ambaixada de l’Equador a Londres li va concedir asil polític.
Després de set anys residint al mateix espai, l’any 2019 va ingressar a la presó de màxima seguretat de Belmarsh (Londres) pendent d’una possible extradició als Estats Units, on estava acusat de fins a 18 delictes contra la Llei d’Espionatge nord-americana. Al llarg dels últims anys, però, la justícia britànica va denegar les peticions que s’emetien des del país nord-americà perquè Washington no oferia prou garanties que l’activista tindria un judici just si finalment era jutjat en territori estatunidenc.
Finalment, Assange es va declarar culpable d’un delicte de conspiració que comporta una pena màxima de 10 anys de presó en un pacte amb les autoritats estatunidenques. Amb l’acord va evitar l’extradició als EUA i el seu alliberament el passat juny, ja que al Regne Unit ja havia complert cinc anys.
Assange va sortir de la presó després d’haver-hi passat més de cinc anys, i va tornar a Austràlia amb la seva família.
