Fer volar un avió sense emetre diòxid de carboni obliga a resoldre una qüestió que, a primer cop d’ull, sembla menor, però que condiciona tot el disseny de l’aeronau: on i com es guarda el combustible. Aquest és el repte d’H2ELIOS, un projecte europeu finançat per la iniciativa Clean Aviation que vol desenvolupar i validar un tanc lleuger de materials compostos capaç d’emmagatzemar hidrogen líquid a bord dels futurs avions de zero emissions, i que ha triat l’Aeroport de Lleida-Alguaire com a escenari de la seva prova decisiva.
Tot i que neix pensant en l’aviació, les tecnologies que se’n deriven podrien traslladar-se al transport marítim, al transport pesat per carretera, a les infraestructures logístiques de distribució d’hidrogen i als sistemes estacionaris d’emmagatzematge energètic, sectors que, com l’aeronàutic, busquen el seu propi camí cap a la descarbonització.
“La campanya d’assaigs que estem realitzant a l’Aeroport de Lleida-Alguaire és una de les fites més importants del projecte”, explica Emma Celeste Lope, responsable de Programes de R&T de l’empresa Sonaca, que subratlla que permet “validar el demostrador en un entorn segur per operar amb nitrogen líquid i hidrogen líquid”. Les instal·lacions són d’Applus, s’han construït en bona part durant el mateix projecte i, segons avança Lope, s’han fet “amb l’objectiu de continuar utilitzant aquest emplaçament per a altres assaigs”, de manera que l’aeroport lleidatà guanya un equipament especialitzat en una tecnologia que tot just comença a obrir-se pas.
L’hidrogen és un combustible molt lleuger, però en estat gasós ocupa un volum enorme i, perquè càpiga en un avió, cal liquar-lo, cosa que només passa a uns 253 graus sota zero. D’aquí que es parli d’un tanc criogènic, concebut per treballar amb fred extrem, i d’aquí també l’aposta pels materials compostos, més lleugers que els metalls tradicionals en un sector en què cada quilo compta.
El sistema inclou un tanc intern, un aïllament tèrmic, un tanc extern, els sistemes de control i les connexions de proveïment, a més de sensors que vigilen el comportament del dipòsit durant els assajos.
El demostrador, a escala real, pot emmagatzemar uns 150 quilos d’hidrogen líquid i ha d’assolir el nivell de maduresa tecnològica TRL 4, el d’una tecnologia validada en laboratori dins d’una escala que va de l’u al nou.
És el pas previ per aspirar, en fases futures, al TRL 6 i a una possible entrada en servei la pròxima dècada. El full de ruta, liderat per Pipistrel Vertical Solutions, preveu evolucionar fins a dipòsits de 600 quilos, la capacitat que necessitaran els avions regionals de pròxima generació, mentre que Piaggio Aerospace encapçala, en col·laboració amb l’Agència de la Unió Europea per a la Seguretat Aèria (EASA), la feina per certificar el sistema.
Aquest salt a altres sectors no és casual, perquè els reptes són compartits. Els avenços en emmagatzematge criogènic, materials compostos lleugers, aïllament tèrmic, monitoratge estructural i sistemes de seguretat que es posen a prova a Alguaire són aplicables allà on calgui moure o guardar hidrogen en grans quantitats, ja sigui en un camió de mercaderies, en un vaixell o en una planta d’emmagatzematge d’energia.
Al costat de Sonaca Espanya, que lidera la definició de requisits i el disseny del sistema, el consorci, format per empreses aeronàutiques, centres tecnològics i universitats de diversos països europeus, reuneix Piaggio Aerospace, Pipistrel Vertical Solutions, TEST-FUCHS, Applus Laboratories, Fraunhofer ENAS, el CIRA, la NTNU, la Universitat de Patras i el CTTC de la Universitat Politècnica de Catalunya. H2ELIOS va arrencar el gener del 2023 i es tanca aquest mes d’octubre, després de gairebé quatre anys en què els socis han passat del disseny a la fabricació i la validació d’un dipòsit que vol fer possible l’avió d’hidrogen. I deixa a Alguaire unes instal·lacions preparades per continuar assajant l’energia que haurà de moure els avions de demà.
Sessió: No iniciada
