El jutjat d’instrucció número 21 de Barcelona ha desestimat la querella interposada per vuit dones que denunciaven un policia nacional per haver-se servit de relacions sexoafectives amb elles per espiar l’activitat dels moviments socials dels que formaven part. El cas assenyalava l’agent D.H.P., que va estar infiltrat durant més de tres anys en diferents col·lectius llibertaris de Barcelona. Les afectades van presentar una querella pels delictes de tortura o contra la integritat moral, descobriment i revelació de secrets, entre d’altres. En la interlocutòria, el magistrat al·lega que no s’ha produït cap delicte. Ara, la causa arribarà a l’Audiència de Barcelona, ja que les acusacions recorreran l’arxivament.
Segons la interlocutòria d’arxivament, els delictes sexuals no van existir, perquè en tot moment hi va haver consentiment de les noies. Suposant que poguessin al·legar que van ser enganyades per mantenir les relacions sexuals, segons la llei anterior a la del ‘només sí és sí’, les víctimes haurien de tenir entre 16 i 18 anys, però totes tenien més de 18 anys en el moment dels fets.
Tampoc considera que el policia actués amb abús de superioritat i que, per tant, el consentiment de les víctimes fos viciat. De fet, el magistrat recorda que les víctimes van descriure el policia com un home que pretenia tenir relacions igualitàries, i que, justament, no va usar la seva condició de policia per aconseguir mantenir-hi relacions sexuals
Pel que fa als delictes de tortures i contra la integritat moral, el magistrat conclou que les noies no van ser obligades a mantenir relacions amb el policia en contra de les seves creences, sinó que ho van fer voluntàriament perquè no sabien la professió de l’agent infiltrat. L’escrit argumenta que les querellants no van patir, en aquell moment, cap vexació física o psíquica, tot i que ara se sentin enganyades. També recorda el jutge que els retrets morals no poden ser enjudiciats.
Respecte el delicte de revelació de secrets, el magistrat diu que la querella no especifica quines informacions va obtenir l’agent ni si les va transmetre a algun superior o no. Per últim, sobre els delictes contra els drets cívics, com el dret d’associació i de reunió, el magistrat conclou que l’agent no el va coartar en cap moment, i que, de fet, l’interessava que les noies seguissin participant de les seves activitats polítiques.
Les acusacions esperen que l’Audiència reobri el cas
Per la seva banda, les acusacions d’Irídia i la CGT confien que, com ha succeït en altres casos de querelles per tortures i maltractaments, l’Audiència els donarà la raó respecte al deure d’investigar de forma efectiva i reforçada aquest tipus de casos en el marc de la prohibició absoluta de la tortura. Cal recordar que l’Estat espanyol ha estat condemnat pel TEDH fins a 13 cops per no investigar degudament denúncies de tortura.
Les advocades de l’acusació apunten que seria especialment greu que una denúncia per delictes de tortura i contra la integritat moral quedés sense investigar. “L’ús de les relacions sexoafectives com a mitjà per aconseguir informació i generant una profunda sensació de vexació, humiliació i dolor, no es pot passar per alt”, asseguren.
Les afectades remarquen que cal tenir especialment en compte les afectacions psicosocials (individuals i col·lectives), que també s’han recollit i aportat a la causa penal a través d’un informe de peritatge per una eina internacionalment reconeguda com és el Protocol d’Istanbul. En aquest cas, l’informe de peritatge elaborat pel col·lectiu Sira, especialitzat en aquest tipus de pericials, concloïa precisament que les querellants havien patit greus impactes derivats dels fets denunciats.
També consideren “molt preocupant” que, davant d’aquestes denúncies, la reacció del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, fos la de tancar files amb les forces i cossos de seguretat de l’Estat, no admetent ni l’existència d’aquesta operació d’Estat, ni la necessitat d’una investigació. “És intolerable que el màxim responsable d’Interior doni per fet que en cap cas les forces de seguretat incorren en males praxis o eventuals comportaments delictius –quan s’ha demostrat sobradament que no és així– i ignori denúncies tan greus de la ciutadania, tal com va fer el passat 15 de març en intervenció al Congrés dels Diputats”.
Les entitats que donen suport a les querellants recorden que el mandat de Marlaska com a ministre de l’Interior ha estat marcat per alguns dels casos més sonats de vulneracions de drets succeïts durant els darrers 20 anys, tals com l’espionatge amb Pegasus a diferents personalitats relacionades amb el moviment independentista o la gestió de la frontera sud, i en concret els fets del 24-J, en què més de 70 persones van morir al pas fronterer del Barrio Chino de Melilla.
Aquest cas no és l’únic destapat els darrers mesos: des que el 7 de juny de 2022 ‘La Directa’ revelés el cas de ‘Marc H.P.’, infiltrat al moviment sobiranista, sindical i estudiantil català, s’han fets públics fins a 5 casos més d’agents encoberts a Barcelona, Girona, València i Madrid. D’aquests, en al menys tres casos l’agent infiltrat o infiltrada també havia mantingut relacions amb les persones espiades, tant a nivell sexoafectiu com d’amistat, arribant a mantenir relacions de parella de més de dos anys o a compartir pis amb persones dels diferents moviments espiats.
A nivell internacional, les entitats destaquen el precedent anglès. El cas de Kate Wilson, al Regne Unit, va ser el primer en arribar als tribunals. Els jutges van donar-li la raó i van sentenciar que s’havien vulnerat fins a 5 drets fonamentals: la prohibició de la tortura, el respecte a la vida privada i familiar, la llibertat d’expressió, la llibertat d’associació i reunió i la prohibició de la discriminació, en tractar-se d’un cas amb un biaix sexista. En l’actualitat, al Regne Unit s’està duent a terme una investigació pública desenvolupada per un mecanisme independent que recull més de 27 casos d’infiltració policial similars al de Barcelona. Les conclusions, fins ara, són significatives. En un primer informe, les autoritats competents afirmen que la unitat policial que duia a terme aquests operatius d’espionatge, creada el 1968, hauria d’haver-se desmantellat fa 50 anys. Conclou que l’operació fou injustificada i abusiva ja que no hi havia cap perill públic.
A banda de la via legal, tant la CGT i Irídia, com a representants legals de les afectades, com entitats de drets humans a escala internacional, també incideixen en la necessitat de depurar responsabilitats a nivell polític pels diferents casos d’espionatge mitjançant infiltració als moviments socials destapats durant els darrers mesos.
El Parlament Europeu ha insistit també en la necessitat d’investigar tots els casos d’espionatge d’Estat denunciats en diferents països. Sophie iv’t Veld, relatora de la Comissió PEGA, va afirmar durant la seva visita a l’Estat espanyol al febrer: “la investigació […] ha d’incorporar dues dimensions diferents: fer recomanacions polítiques amb una mirada cap al futur, però aclarir què ha passat per fer justícia”.
Per a les entitats, és imperatiu dur a terme una investigació independent, exhaustiva i efectiva per clarificar els fets de manera immediata. Així mateix, és imprescindible exposar, reconèixer i denunciar aquestes operacions policials “injustificables i indegudes” per evitar que aquestes conductes restin impunes i els responsables passin desapercebuts. “S’ha de poder reconèixer el dany i respondre amb conseqüències pels autors”, afegeixen. “Si això no passa el més probable és que continuïn tenint cabuda en l’actualitat i es perpetuïn aquestes vulneracions de drets humans amb total impunitat”, conclouen.
Així mateix, “un cas com aquest referma un cop més la necessitat que existeixin mecanismes independents de control policial, davant l’evidència que els mecanismes de control interns són ineficients i no funcionen”.
