Com si fos cosa de l’edat, o de la maduresa, cada cop ens trobem més a prop de tot allò que conserven i tracten els arxius. És cert que en la memòria de cadascú s’acumulen experiències prou importants per evitar que es perdin o es malbaratin. Però també és cert que els arxius, i els qui hi treballen, han fet un gran esforç per apropar-se a la nostra vivència i per explicar-nos el valor de guardar i tenir cura de documents de tota mena. Antics, carregats d’enigmes que cal interpretar i estudiar, però també d’actuals que cal recollir perquè ens representen i expliquen. Fins i tot ens ensenyen aquella feina tan difícil que es diu endreçar, això és seleccionar, valorar, ordenar… Dins del nostre cap, ple de calaixets, racons, misteris, connexions, alguna serradura o alguna teranyina, també ens cal un bon arxiver. Sirgariem millor. Potser per això són tan cruels les malalties que fan perdre els records o els hàbits. Perquè s’ha espatllat l’arxivamenta que hi tenim.
La comparació pot semblar odiosa i no voldria ofendre ningú, però un país sense uns bons arxius es queda tan desarmat i vulnerable com el qui perd la memòria i els aprenentatges de tota la vida. Com a comunitat (ciutat, comarca, país…) necessitem els arxius i com més els coneixem més en veiem la utilitat i les prestacions a la ciutadania.
El 9 de juny es commemora la creació del Consell Internacional d’Arxius, creat per UNESCO el 1948. Des de 2009, l’esdeveniment té dedicada tota la setmana, la Setmana Internacional dels Arxius, amb una interessant oferta per a tots els públics que posa en valor les institucions i la professió.
Aquest any 2024 és el primer amb la xarxa d’arxius comarcals completa, tal com la dissenyà la Mancomunitat fa més de cent anys, i just 40 anys després de l’inici de la xarxa de la Generalitat autonòmica. L’últim ha estat l’Arxiu Comarcal de Les Garrigues i poc temps abans el de l’Alta Ribagorça, tots dos enllestits quan a molts altres ja els cal renovar-se. Tots dos a la nostra demarcació en comarques no massa poblades però no per això menys riques en història i documentació. Segons la Llei l’existència d’un arxiu a cada comarca garanteix els principis de provinença i territorialitat en el tractament i l’accés als documents. Aquesta setmana celebrem-ho. Un altre dia parlarem d’un país poc endreçat, sovint vulnerable, en alguns indrets més que en altres.
