Ja fa tres anys que la Fundació Arrels Sant Ignasi va emprendre la decisió d’obrir el seu centre com a refugi climàtic. Una decisió que es va prendre sobretot pel canvi de les temperatures que cada cop afecta més la societat. Rosa Majoral, presidenta de l’entitat, explica que el centre, i en conseqüència el refugi, “és la casa dels que no tenen casa”. Per aquest motiu, i per poder fer que els homes i dones que no tenen un sostre puguin disposar d’una estona digna durant els mesos d’estiu i hivern, Arrels cada any du a terme una campana per recaptar diners per afavorir un tracte humà als usuaris i usuàries. Enguany, va dir Majoral, s’han aconseguit fins a 13.700 euros, una xifra que pot augmentar el mes de setembre, perquè encara es podrà donar.
Segons la presidenta de l’entitat, cada dia fan ús del refugi climàtic “unes 30 persones”, tot i que els caps de setmanes la xifra és més del doble. “Els dissabtes i diumenges en venen 60, tot i que en moltes ocasions arribem als 70”. Cal puntualitzar que el centre està obert els caps de setmana de 12 a cinc de la tarda, “quan fa més calor” i els hiverns, de dos quarts de 10 a dos quarts de 12. Aquests horaris són ‘complementaris’ als del pla iglú del desembre al febrer, i del pla d’acollida del juliol al setembre.
Entre els serveis que Arrels ofereix hi ha l’opció de prendre un cafè, carregar els dispositius mòbils, dutxar-se o agafar roba neta. A més, durant l’estona que dura el servei del refugi climàtic també es permet que els usuaris i les usuàries puguin fer la migdiada a la sala polivalent de l’entitat. Així, una vuitena de persones pot descansar a les tardes, fins a les quatre de la tarda. Majoral va indicar que la possibilitat de fer migdiades es prioritza per la gent que durant les nits no té on dormir. “Així tenen l’opció de reposar en un espai de confort”. A més, Majoral va explicar que un ‘benefici’ de l’horari del refugi entre setmana és que “ens permet fer un tracte més pròxim amb els usuaris, perquè durant la resta del dia és tot una oràgine i no podem estar tan pendents com voldríem de la gent que ve”.
Precisament, Arrels Sant Ignasi insisteix en la campanya “una gota de solidaritat, un mar de refugi” per poder fer front a les millores que el centre obert necessita. Amb els diners recaptats en anteriors edicions han pogut afrontar la instal·lació d’un segon aire condicionat a la sala on els usuaris prenen el cafè o fan les activitats que volen, i també, precisament, la compra dels matalassos que serveixen perquè els usuaris i usuàries facin la migdiada cada dia.
Fundació Arrels Sant Ignasi va atendre l’any passat unes 2.450 persones, de les quals unes 1.350 no tenien llar, i d’aquestes al voltant de 230 no tenien sostre. Una xifra que cada any va en augment, va indicar Majoral. “El 2023 n’hi havia 160 sense sostre i el 2022, 140”. El nombre de persones sense sostre va a l’alça des de la pandèmia. “Abans del 2021 ens movíem al voltant d’unes 80 en situació de carrer”, va afegir. Una quantitat, però, que no hauria de semblar normal. “Nosaltres no hauríem de fer aquesta feina. No hi hauríem de ser”, va comentar Majoral.
El perfil dels usuaris va detallar Rosa Majoral, és el d’homes adults, “tot i que cada vegada més apareix el perfil de gent jove”. “A mi no m’agrada posar etiquetes o dir perfils, però és cert que hi ha una tendència a l’alça d’usuàries dones” en el sensellarisme. El perfil de les dones, molts cops “invisibilitzat”, és “més greu” que el dels homes, “ja que molts cops recorren a situacions molt dures per evitar quedar-se al carrer. És molt més dur a nivell cognitiu”.
Un dels usuaris que des de fa sis anys va al centre obert d’Arrels Sant Ignasi és en Juan Carlos, un home de 54 anys, que en breu en farà 55. Des de l’entitat, va dir, el van ajudar a trobar lloguer, ja que havia retornat d’Itàlia. “Els dos primers anys, quan vaig estar de lloguer d’una habitació, ells em van ajudar a arribar al Banc dels Aliments, a rentar-me la roba i canviar-me-la”, va detallar.
“Jo vinc sempre a primera hora del matí, perquè m’han de fer un control de la medicació. Després esmorzo i faig les meves gestions. Després, faig la migdiada per descansar”, va comentar i va mostrar la seva tristesa per la mort d’un amic i usuari de l’entitat fa uns dies.
Juan Carlos, encara que es va mostrar agraït i satisfet per l’ajut d’Arrels, va demanar a l’administració que s’involucri més en la gestió d’entitats socials com aquesta. “Veig que ells proveeixen tot el que poden, però podrien fer-ho més si rebessin el suport de les diferents administracions”.
