Sessió: No iniciada

Search

ARTICLES - ZONA 1 (BANNER HORIZONTAL)

Arqueòlegs de la UB estudien les restes de Santa Maria d’Alguaire

Aquest monestir femení hospitaler del segle XIII comptava amb una església conventual de 31,3 metres amb una volta apuntada

FOTO_ L.M. Procés d’excavació d’una de les tombes del monument d’Alguaire

ARTICLES - ZONA 2

El Monestir de Santa Maria d’Alguaire fou el monestir de dones hospitaleres més important de la Catalunya medieval i moderna, i va exercir un ferm control econòmic, social i jurisdiccional sobre el Segrià.

Des de l’any 2016, gràcies al suport de l’Ajuntament d’Alguaire i la Generalitat de Catalunya, s’hi desenvolupen dues campanyes d’excavació arqueològica anuals, en el marc d’un projecte de recerca arqueològica de la Universitat de Barcelona.

Entre els dies 15 i 26 d’abril de 2024 s’ha realitzat una campanya d’excavacions arqueològiques al jaciment de Santa Maria d’Alguaire (El Segrià). S’ha desenvolupat en el marc del conveni de col·laboració establert entre l’Ajuntament d’Alguaire i la Universitat de Barcelona, dins del projecte de recerca arqueològica “Priores, senyors i prínceps. Els espais de poder a la Catalunya medieval i moderna”, concedit per la Generalitat.

Els treballs han permès avançar de manera significativa en el coneixement que disposem sobre l’església del monestir. Els vestigis localitzats fins avui mostren l’existència d’una església conventual de grans dimensions (31,3 m de longitud). La nau del temple estava coberta amb una volta apuntada sostinguda per quatre parells de pilars dels que sortien els arcs torals que donaven consistència a l’estructura arquitectònica. El temple disposava de creuer i un absis sobrealçat, així com dues absidioles i diverses capelles laterals. Tot i que la comunitat accedia a l’església a través del claustre, la portalada principal se situava als peus de la nau i tenia un caràcter monumental.

La campanya d’enguany s’ha centrat en l’estudi de les tombes situades sota el paviment de l’església, entre les que destaca la d’Helena de Remolins, que fou priora del monestir entre els anys 1601 i 1604.

L’excavació d’aquesta tomba l’ha dut a terme un equip interdisciplinari d’arqueòlegs, restauradors i antropòlegs físics i ha permès recuperar els vestigis corresponents al sarcòfag de fusta, les restes òssies, fragments de vestimenta i alguns rosaris. Se sap que la tomba fou reutilitzada, perquè a l’interior s’hi han documentat els vestigis corresponents a diversos individus.

ARTICLES - ZONA 3

ARTICLES - ZONA 4

EL MES LLEGIT

1

2

3

4

ARTICLES - ZONA 2 (Tablet)

ARTICLES - ZONA 3 (Tablet)

ARTICLES - ZONA 5

ARTICLES - ZONA 6 (BANNER HORIZONTAL)

ARTICLES - ZONA 11

ARTICLES - ZONA 12