El fins ara latent conflicte de Nagorno Karabakh, el més antic en l’espai postsoviètic, va tornar a posar diumenge en suspens la comunitat internacional amb violents xocs al territori separatista disputat per Armènia i Azerbaidjan que amenacen amb una nova guerra a gran escala al Caucas Sud. “La guerra pot anar més enllà de les fronteres de la regió i estendre’s”, va dir el primer ministre armeni, Nikol Pashinián, en un missatge televisat a la nació.
Armènia i Azerbaidjan es troben en estat de guerra des de 1991, si bé tres anys després van signar un alto el foc, vigent fins avui dia tot i que amb violacions denunciades per les dues parts. En el seu discurs d’una mica més de set minuts, Pashinián va afirmar “des d’aquest matí Nagorno Karabakh és víctima d’una agressió de l’Exèrcit azerbaidjanès. Els bombardejos afecten la població civil i la capital (de Nagorno Karabakh), Stepanakert”.
Bakú afirma haver llançat una “contraofensiva” després d’haver registrat atacs a gran escala per part de l’Exèrcit armeni contra les seves posicions i assentaments civils ubicats a primera línia de la zona de conflicte. L’escalada a Nagorno Karabakh va portar a Armènia a decretar la llei marcial i la mobilització general en tot el seu territori, una mesura excepcional, que no havia arribat a produir-se durant altres períodes d’augment de la tensió entre els dos països.
Poques hores després, el president de l’Azerbaidjan va signar també un decret sobre la declaració de la llei marcial a tot el territori de país a partir de dilluns, 28 de setembre.
Sessió: No iniciada
