Seguint amb l’article publicat fa quatre setmanes sobre la investigació de l’arbre genealògic, us explicaré un cas que sembla increïble. És el de la Maria Brunet Bosch (Golmés 1738-9 de setembre de 1802), avantpassada directa meva per la línia materna. A l’inserir el nom de “Maria Brunet” en l’arbre genealògic, de cop i volta em surt una alerta de coincidència del nom en un altre arbre, amb una tal Marie Brunet, enterrada en un poblet francès, prop de Lió. En un principi, no li vaig donar gaire importància, perquè quedava clar que no es tractava de la mateixa persona.
Tanmateix, vaig voler esbrinar qui era, i els meus ulls es van posar com a taronges quan vaig llegir el certificat de defunció d’aquesta Marie Brunet francesa. La data de la seva mort és, exactament, la mateixa que la de la meva avantpassada golmesenca, el 9 de setembre de 1802. Vaig poder investigar una mica més i vaig veure que, efectivament, són persones diferents, ja que la Brunet francesa havia nascut tres anys més tard que la meva parent Brunet. A més, els noms dels respectius pares eren diferents.
Investigant, però, l’origen del cognom Brunet, la seva procedència és de la regió francesa de la Borgonya (la mateixa on va viure la Marie Brunet). I una de les branques familiars d’aquests Brunet va anar a parar a terres lleidatanes. Per la qual cosa, aquestes dues Maries, ben bé podrien ser parents de lluny. En tot cas, no deixa de ser curiós que dues persones, que es diguin Maria Brunet, hagin mort, exactament, el mateix dia, mes i any.
Una altra història de la qual m’he pogut assabentar és la d’un germà de la meva padrina materna: El nen Salvador Casanys Visa (Golmés 1901-1909) va ser una de les víctimes mortals de la meningitis, als seus 8 anys. La medicina que esperaven a casa seva, una injecció, que havia d’arribar d’una farmàcia, no va arribar a temps per salvar-li la vida. Tanmateix, aquesta injecció que havia de ser pel meu tiet avi, va servir per salvar la vida d’un altre infant golmesenc que patia també, en aquells moments, la mateixa malaltia. No sé si des de Golmés hi ha algú que ens està llegint, que també coneix aquesta història, i ens podria dir qui va ser aquest infant que es va poder salvar, gràcies a aquesta injecció. De fet, la mortalitat infantil era molt elevada antigament. M’he trobat amb nombroses famílies en què han arribat a néixer 12 o 15 fills, dels quals van acabar sobrevivint menys de la meitat. No cal dir que això devia suposar un fort trasbals de les famílies que, en molts casos, batejaven al seu nou fill amb el mateix nom d’un altre infant mort amb anterioritat.
És el cas de l’avantpassat, també de Golmés, Antònia Visa Morera que, amb només un anyet, va morir el 12 de juliol de 1875 d’un refredat pulmonar, segons consta en el seu certificat de defunció. Al mes següent, en concret el 23 d’agost, va néixer una nova germana, a la que els seus pares, Jaume Visa Minguell i Rosa Morera Bordes, li posaren també de nom, Antònia. Quasi com si fos una reencarnació.
També hem descobert el cas del parent Joan Visa Jovells, nascut l’any 1796 a Golmés, i que va morir dues vegades. I si no va morir dues vegades, almenys té dos certificats de defunció. El primer, signat l’any 1854. Però, per sort no el devien d’enterrar viu, perquè Déu encara li va regalar sis anys més, perquè el segon, i sembla que definitiu, certificat de defunció està signat l’any 1860.
I també hem pogut trobar casos en els quals algun avantpassat ha fet una escapadeta sonada. Una és la del cas de la meva rebesàvia materna Antònia Bernaus Coll (Vallfogona de Balaguer 1828-Bellcaire d’Urgell ?). Segons m’ha explicat la meva mare, i a ella el seu pare, quan la besàvia Antònia era joveneta va fugir (o va ser com raptada, qui sap), amb un capellà. Pel que se sap, tots dos van separar els seus camins a la frontera amb França. I ella soleta, va tornar cap a casa.
Una altra història que hem pogut conèixer és la d’una cosina germana del meu avi patern, Maria Martínez Soldevilla (1894-?). La seva mare, Maria Soldevilla Ríos, de Fraga, va tenir la seva filla a Moratalla (Múrcia). La pregunta que em vaig fer va ser: per què va néixer a Moratalla? Van emigrar? Doncs sembla que sí que van emigrar perquè, posteriorment, vaig descobrir que la cosina del meu padrí s’havia casat amb un tal Paulino Gonçalves de Lima, de Sao Paulo (Brasil).
Les investigacions no s’aturen. Actualment, estic en contacte amb el Nathan, que viu a França. Els seus avis, que vivien a Lleida, i són descendents de Fraga, com el meu avi patern, Casimiro Jover Soldevilla, van emigrar al país veí a finals dels anys 50. Estem investigant tots dos, amb un gran entusiasme, si tenim família en comú. Per la seva part materna, el seu segon cognom és Oncins, i els seus avis, enterrats en un poble de França, i que amb anterioritat havien viscut al desaparegut barri del Canyeret, tenen gravada en la seva làpida el monument de la Seu Vella. Una mostra, que tenien Lleida, també gravada, en el seu cor.
