Recordo que en aquesta ciutat que compartim en les felices dècades dels 70 i 80 va existir una ‘escola de música’ que es deia Bus Club primer i, després d’un incendi, es va reobrir com Magic Bus, en homenatge a The Who i la seva emblemàtica cançó del disc ‘Live at Leeds’ amb què es tancaven totes les sessions de discoteca. Estava situada als baixos de l’Estació d’Autobusos -una cosa ara imprensable- i es va convertir en una autèntica acadèmia de futurs melòmans de tota mena.
El testimoni va arribar gairebé de forma paral·lela amb la implantació dels anomenats pub, sent el Cosa Nostra, situat a l’edifici de la Gremial, un altre centre d’ensenyament musical però de calibre més hippy. Tampoc són de desmerèixer Lo Mico Nu, més modern i amb gust de new wave com El Celler dels Joglars, l’històric Antares -seguint l’estela jazzística que va heretar de la sala Europa-, el Zeus, el Bohemios o el Seixanta, més prestos al rock urbà.
La Zona dels Vins, amb pròrroga fins als 90, va ser un altre punt vital de trobada rockera des del Newish al Socis, passant pel Setrill, El Paso, La Cantonada, el Garibaldi, el 600, l’U2, el Tobogan, el Sostre i d’una manera molt especial el Sisbris i l’inoblidable Malasaña.
Ara segueixen mantenint el tipus el bar multifuncional Epap -sobre les cendres del Plastic- i el Trivial. Eren locals on s’anaba a viure la música compartint una gran vida social de bon rotllo. Es troben a faltar aquests espais d’oci perquè no hi ha ofertes per gaudir de bona música. Ara ni s’escolta música ni es pot dir que és música allò que s’escolta als garitos. Als 80 tots volíem viatjar al futur i ara tots volem tornar als 80… Oh yeah!
