Els arbres caducifolis deixen anar les seves fulles perquè se les endugui el vent. El taronja, el groc i el marró en són cromatisme protagonista, atès que la clorofil·la es degrada. La foguera crepita mentre la nit atropella la llum. Benvinguda fresca i agraïment perenne a la tardor, probablement l’estació més romàntica. El romanticisme congrega el caliu que manca en una Europa bruta de sang. Quina misèria tants crims de guerra, quina tristesa tan poca humanitat. Nogensmenys, la maduresa profunda dels fruits de la tardor com la carabassa o les avellanes conviden a confiar en l’enteresa d’alguns humans que aprecien la bellesa de la vida. N’Aitana Bonmatí, per exemple, és harmonia, car esbotza un discurs en català de manera desacomplexada davant de tot el món a la Gala de la Pilota d’Or a París. Assumiràs la veu d’un poble i seràs la veu del teu poble, citant Estellés. Gràcies per tant, Aitana. Comptat i debatut, les fogueres de tardor criden a l’uníson: Apropa’t.
Sessió: No iniciada
