Estrenem l’any 2026. Conèixer la història és indispensable per entendre el present i encarar el futur amb menys errades, vigilant “no ensopegar dos vegades en la mateixa pedra”. L’any passat hem viscut coses positives, com els avenços de la ciència en la Intel·ligència Artificial, que aviat pot ser tant imprescindible com ho és la digitalització. Però, malauradament, ha estat un any molt dolent pel que fa a drets humans i ètica personal i social. El poder s’ha imposat al món per sobre de la veritat i la justícia, que han retrocedit i han estat perseguides. Trump és un exemple de persona que creu que perquè té poder i diners, pot imposar la seva veritat i els seus desitjos al món, que són l’aconseguir més diners i més poder. Putin ha seguit matant joves russos enviant-los a envair Ucraïna i matant ucraïnesos, no importa si soldats o civils, dones o nens, i deixant ciutats senceres sense llum ni calefacció en ple hivern. Netanyahu segueix oprimint i matant palestins, encara que s’ha vist obligat a frenar el seu genocidi. A altres països africans hi ha guerres fratricides. L’escalfament del planeta no s’atura i grans desastres naturals han fet molt de mal. A casa nostra la xenofòbia i l’odi als immigrants ha augmentat, i són molts els qui no arriben a final de mes i no troben una llar assequible.
Quines esperances tenim per al 2026? Escric “esperances” perquè són molt més que desitjos, donada la seva vital importància. Gandhi deia: “Si vols canviar el món comença canviant tu mateix”. Per tant, sense perdre l’esperança en que s’aconsegueixi una pau justa a Ucraïna, a Palestina i a l’Àfrica, cal mirar cap a casa nostra. ¿Què puc fer jo per posar un gra de sorra per la pau, llibertat, justícia, bondat, veritat, seguretat, estimació?
La veritat no és relativa, no és la que ens agrada a nosaltres en un mercat de consum de mentides en que agafem la que ens convé. Cal encarar la realitat i no enganyar ni deixar-nos enganyar. A Catalunya arriben molts immigrants, bastants jugant-se la vida. Mentre l’“alta política” europea, espanyola i catalana no ho arregli, aquestes persones les tenim entre nosaltres. Han de poder viure, menjar, tenir allotjament i feina, que és pel que han vingut.
Exigim als nostres partits polítics que encarin el tema amb realisme i els donin facilitats per a treballar; ajudem-los nosaltres a sobreviure mentre no canviïn les lleis hipòcrites. No endurim el nostre cor tractant-los com a coses i no persones, afavorint aquells partits polítics que així ho fan i a més criticant i oposant-se que puguin tenir un allotjament mínimament digne.
Cadascú de nosaltres podem col·laborar i compartir en la mesura de les nostres possibilitats, no per sobre d’elles. Vigilem no deixar-nos enganyar pels que tenen la solució fàcil a tots els problemes complexos.
Quan hi hagi eleccions votem als qui afrontin els problemes amb més realisme, amb més bon cor i amb solucions acceptables encara que no siguin immediates. Són esperances pel nou any que comença.
