L’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) ja ha rebut aquest 2024 i fins aquest dimecres un total de 1.185 denúncies, un 43,2% per sobre de les 827 de tot el 2023, que ja van suposar un rècord. La mitjana anual del 2010 al 2022 va ser de 232. A més, mentre l’any passat es van rebre 28 peticions de protecció per part d’alertadors i es van incoar 23 expedients de protecció, aquest any ja se n’han concedit 38. L’any passat es van resoldre 779 expedients de versemblança, que donen inici a indagacions, davant la mitjana de 235 del 2011 al 2022. Ho ha dit el seu director, Miguel Ángel Gimeno, al Parlament en presentar la memòria del 2023.
En total es van cloure 90 actuacions d’investigació, 33 amb comunicacions a l’autoritat competent, 27 amb informes raonats, 26 arxivant-les, 4 amb recomanacions i sis van acabar a la taula de la fiscalia.
Es van adoptar 65 mesures, la majoria cap a ens locals, 34 de les quals van ser mesures correctores o reparadores, 11 mesures preventives, 10 mesures revisores, cinc mesures disciplinàries i sancionadores i quatre van ser accions judicials penals.
L’any passat el 68% de les denúncies van arribar a través de la bústia anònima, el 19% a través d’un particular, el 5% a través d’un grup polític, el 3,7% a través d’un treballador públic i l’1,6% a través de sindicats. El 35% de les denúncies anaven contra ajuntaments, el 31% contra empreses o entitats privades, el 24% contra la Generalitat i la resta contra universitats, diputacions, consells comarcals i altres.
L’OAC va presentar al·legacions a 13 projectes normatius, vuit dels quals d’ens locals, tres de la Generalitat, un de l’Estat i un de la Unió Europea.
Gimeno ha demanat als diputats “una reflexió profunda sobre l’increment de les alertes”. També ha posat èmfasi en les noves responsabilitats assignades a l’Oficina per la llei 2/2023, que li confereix el canal extern de denúncies i el registre i supervisió dels responsables dels canals interns. “El 2023 vàrem rebre 243 consultes en aquest àmbit. Estàvem creant doctrina”, ha explicat. També ha subratllat la importància de protegir les persones alertadores, una tasca que ja estava prevista en les Normes d’actuació i règim interior de l’OAC i que ara s’ha consolidat amb aquesta nova normativa. El director d’Antifrau ha remarcat que encara hi ha interrogants pendents sobre competències i recursos en aquest camp, com ara l’assistència financera i psicològica que es pot oferir als alertadors, i ha insistit en la necessitat d’una llei catalana específica per abordar aquestes qüestions.
Propostes per reforçar la institució
El director ha demanat al Parlament una revisió de la llei de l’OAC, del 2008, que considera envellida, per afrontar el futur. També ha proposat la creació d’un grup de treball parlamentari per analitzar i estabilitzar la institució i permetre una millor gestió dels recursos humans. “Antifrau pot proveir llocs, però no en pot convocar de propis. És necessari que el director pugui seleccionar funcionaris per a llocs específics”, ha assenyalat. També ha proposat la creació d’un grup de treball parlamentari per analitzar una possible reforma legislativa.
Gimeno també ha destacat la necessitat d’una regulació més clara sobre els Sistemes Interns d’Informació, obligatoris per a totes les institucions públiques i privades amb més de 50 treballadors, i ha lamentat l’escassetat de registres fins ara, amb només “300 i escaig al sector públic”.
El director ha tancat la seva intervenció demanant als parlamentaris que treballin per garantir els recursos normatius i estructurals necessaris perquè l’Oficina Antifrau pugui mantenir la seva eficàcia davant l’increment de les denúncies i els nous reptes en la lluita contra la corrupció. “La corrupció zero no existeix, però hem de contenir-la dins dels límits que ens corresponen”, ha sentenciat.
“No totes les denúncies que arriben són corrupció”, ha afirmat Gimeno, detallant que algunes són inadmissibles, altres detecten irregularitats administratives i només una part inclou elements corruptius.
Pel que fa a l’anonimat en les denúncies, el director d’Antifrau ha defensat que no suposa un problema d’instrumentalització, ja que “el percentatge d’arxivament és similar al de les denúncies nominals”. Tot i això, ha reconegut que l’anonimat dificulta el seguiment dels casos.
Gimeno ha subratllat la importància de mantenir la confidencialitat de les dades tractades per l’Oficina, malgrat els intents d’obtenir informació mitjançant mecanismes com l’accés públic. “Som molt curosos amb la informació que donem, l’anonimitzem, però hi ha gent que en fa abús de dret”, ha afirmat.
