Diumenge 28 de juliol es va celebrar com cada any la cursa Aran per sa lengua –per cert, un títol que alguns discuteixen defensant que hauria de ser Aran pera sua lengua; en fi, doctors té la santa mare església–, impulsada pel Col·lectiu Lengua Viua. És un acte reivindicatiu –amb samarretes i banderes–, cada any amb més participació, per promoure l’ús social de l’aranès, tot instant al jovent que l’utilitzi. La cursa és un recorregut que surt de tres punts distants de la vall (Montgarri, Les i el Port de Vielha) i els participants es troben a la capital aranesa, on es fan parlaments i el concert tradicional del grup occità Nadau, amb les mateixes cançons de sempre. Enguany, la festa ha complert tres dècades i el col·lectiu va premiar entitats per la seva col·laboració en la difusió de la lengua. (Em pregunto, però, si cal premiar el Conselh Generau o els ajuntaments. Només faltaria que no dediquessin recursos a promoure la lengua que es parla al seu territori). La iniciativa anual és necessària perquè les llengües minoritàries –com l’aranès o el català– van pel pedregar. L’objectiu, però, és cada cop més difícil. Un cartell promocional diu: “L’as ena punta dera lengua. Trè er aranès”. És el que feia un jove parlant per telèfon, treure tot el que tenia a la punta i ben endins, de la llengua i del cervell: “Ei, bro, avisa’m quan estiguis ready que tot és de free”. Anem ben servits.
Sessió: No iniciada
