Les investigadores del Grup de Recerca de Cures de Salut de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) i de la Universitat de Lleida (UdL), Montserrat Gea, directora de la càtedra UdL–ASISA, i Gemma Espigares, han liderat l’estudi de cas desenvolupat a Espanya dins la NUS–Lancet PRIME Commission. La seva recerca, centrada en l’experiència dels treballadors i treballadores agrícoles migrants de Lleida durant la pandèmia del COVID–19, forma part d’un ampli projecte internacional publicat recentment a la revista ‘The Lancet’ que proposa un nou model de preparació davant futures emergències sanitàries.
“La recerca evidencia com les dificultats d’empadronament, la precarietat de l’habitatge i la situació administrativa van incrementar la vulnerabilitat d’aquest col·lectiu i en van dificultar l’accés als serveis sanitaris i a les mesures de protecció social”, destaquen les investigadores. Al mateix temps, l’estudi posa en relleu iniciatives impulsades al territori que van contribuir a reduir-ne l’impacte, com l’habilitació d’allotjaments específics per garantir un aïllament segur durant la pandèmia. L’estudi liderat des de Lleida ha permès incorporar aquesta experiència local a una anàlisi internacional que ha recollit les experiències de 819 participants de 20 països d’arreu del món.
Una de les principals conclusions és que una distribució més equitativa de les vacunes podria salvar milions de vides en una futura pandèmia. A partir de la simulació d’un escenari de grip A, els investigadors estimen que el desenvolupament ràpid de vacunes podria reduir la mortalitat un 59%. A més, si les dosis es distribuïssin segons criteris de població i no principalment de capacitat adquisitiva, es podrien evitar 2,7 milions de morts addicionals arreu del món.
Els resultats posen de manifest que l’equitat en l’accés a les vacunes és un factor determinant per reduir l’impacte de futures emergències sanitàries. En aquest sentit, la comissió també conclou que molts països disposaven de plans de preparació davant pandèmies, però aquests no van garantir que totes les persones poguessin accedir de manera efectiva a la protecció sanitària i social quan els sistemes van entrar en tensió.
Finalment, els investigadors defensen que la preparació davant futures pandèmies ha d’anar més enllà dels plans d’emergència i incorporar aspectes com l’accés a l’habitatge, als serveis sanitaris, a la informació i a la protecció social.re
