Som éssers sensorials essent conscients de les qualitats de l’entorn per adaptar-nos-hi. L’adaptació és rizoma de la intel·ligència fluïda. Els òrgans sensorials capten estímuls que s’envien al còrtex cerebral. La interpretació dels imputs depèn del software que es posseeixi. Sense percepció no hi ha memòria, directora d’orquestra dels aprenentatges. L’excés d’exposició de pantalles és proporcional a un empitjorament de les funcions executives, ergo de la memòria. Segons l’informe PISA, Catalunya està a la cua d’Espanya en matemàtiques, ciència i comprensió lectora. Patim esnobisme i l’educació és baluard del país. La política educativa és incompetent. La política exterior europea, també. L’economia de mercat és la prioritat de la UE en lloc de la democràcia. Però, Suïssa prepondera essent una democràcia directa i la reunió entre Junts i PSOE a Ginebra amb mitjancers internacionals és fer palesa l’existència d’un conflicte polític, el primer pas per resoldre’l. Tinc dubtes que es resolgui i moltes certeses que qualsevol desllorigador serà insuficient per Catalunya. Mentre, Sánchez recorda a Kissinger, un pragmàtic sense escrúpols. La COP28 també fa basarda, ja que se celebra a Dubai, un dels països amb més petroli on superen els 40º C. Tot i així, compten amb una imponent pista de gel. Vatua quin oxímoron més ignominiós! És desembre. Aixopluguem-nos amb el tacte afable dels estimats i activem els mecanoreceptors de la pell per tal de substituir les pantalles tàctils per un amor tàctil, atès que l’afecte és l’únic que ens salva.














