Ambaparà és una expressió molt lleidatana que ha passat a la història de la nostra música gràcies a Damià Sans, un músic alegre i desenfadat a qui, des de fa 14 anys, recordem sempre amb gran nostàlgia. Ens agradaria més estar compartint unes copes i unes rialles en bars musicals com l’EPAP, tan entranyables com ell, però tristament el 14 d’abril del 2011 ens va dir adéu.
Aquest inoblidable activista cultural i líder del grup Ambaparà va caure desplomat aquella nit a la cinquena cançó del concert que la seva banda estava oferint al Jardí Clos. El cantant i guitarrista, especialista en rumba i pioner en la incorporació de la llengua de signes a les seves actuacions en viu, estava de bolo amb la mateixa marxa de sempre i divertint el personal quan de sobte es va sentir indisposat i va haver de retirar-se de l’escenari. Tot i ser atès immediatament, l’equip mèdic confirmava uns minuts més tard la trista notícia de la seva mort, presumiblement a causa d’una aturada cardíaca.
Damià Sans era fill d’Ivars de Noguera, només tenia 49 ‘takos’ i unes ganes boges per viure, com ho demostraven els molts projectes que es duia entre mans. Amb Ambaparà havia publicat el disc ‘In-Signes’ i estava ultimant el segon, ‘Songs & Signes’. També exercia d’educador a Prosec, va ser impulsor de l’Associació de Músics i de la plataforma ‘La música és viu, en viu’. Quants vam tenir la sort de conèixer-lo i gaudir de la seva amistat mai ens oblidarem de Damià Sans, Ambaparà… Oh yeah!
