Nerviosisme, angoixa, ansietat o bloqueig són els símptomes més freqüents de l’amaxofòbia o por de conduir, un problema que pateix el 28 per cent de les persones que tenen carnet, majoritàriament dones, i que s’ha incrementat en els darrers anys.
És el cas de María Jesús García, que relata a EFE que es va quedar bloquejada al mig d’una autopista, cosa que li va provocar un atac d’ansietat que li va impedir continuar conduint.
Per a ells, l’Associació Nacional d’Autoescoles (ANAES) organitza cursos en què se’ls ofereix tractament psicològic i classes pràctiques que ajuden a vèncer la por de posar-se al volant. Els resultats són positius, ja que el 95% poden superar el trauma.
Els que hi recorren són normalment persones d’entre 30 i 60 anys que tenen el carnet però fa molts anys que no condueixen i els produeix fòbia agafar el cotxe. També es dóna el cas d’aquells que estan traient-se el permís i manifesten molta ansietat a les classes pràctiques.
Més fòbia en dones
Fernando Lara, el director d’una de les autoescoles on es fan els cursos, assegura a EFE que els casos d’amaxofòbia han augmentat els últims anys a causa d’un increment dels actors que participen en la circulació. “Antiguament eren cotxes, autobusos i taxis, però ara hi ha les furgonetes, els uber, les bicicletes, els monopatins… cadascú al seu rotllo”, explica.
Segons Sonia Rojas, directora de Frena la teva por, centre especialitzat en el tractament psicològic de l’amaxofòbia que col·labora als cursos, un 65% de les persones que pateixen aquest trastorn són dones, fet que atribueix a les dificultats històriques d’aquest col·lectiu per accedir-hi al món de l’automòbil.
També -assegura a EFE- pels estereotips que hi ha al voltant de les conductores que no es corresponen amb la realitat, ja que les dones “som molt més prudents, potser se’ns oblida passar la ITV, però quant a velocitat, drogues i distraccions, molt millor que els homes”.
UNA MalA experiènciA
Rojas explica que les causes d’aquesta por són principalment les males experiències al volant, bé com a conductor o com a copilot. També es dóna el cas de persones que han vist accidents a la televisió o han patit episodis a les autoescoles en què han rebut comentaris negatius que han afectat el seu aprenentatge.
María Jesús García assenyala que si escau l’ha afectat haver perdut tres amics a la carretera: “Em fa molt de respecte perquè em sento molt insegura. Em fa por provocar un accident per no fer-ho bé i al final em quedo tensa i no sé reaccionar”, assegura.
També hi influeixen els trets de la personalitat, com són una excessiva prudència o una elevada necessitat de control.
A això s’uneixen factors que poden estar relacionats amb altres fòbies, com a les altures, que provoca por de conduir per ponts o viaductes, o la claustrofòbia, que pot generar angoixa quan es passa amb cotxe pels túnels.
tractar l’ansietat
Als cursos es realitza un tractament psicològic individualitzat “per millorar la percepció de la persona com a conductor, prevenir les experiències d’ansietat i aprendre a manejar-la en el moment que apareix”, explica Rojas.
En una segona fase, es duen a terme classes pràctiques en què el professor i el terapeuta es coordinen per anar introduint a la circulació a poc a poc.
En aquestes sessions de vegades es fa servir un simulador virtual que serveix per recrear la conducció en determinats escenaris, com ports o túnels, i en situacions adverses, com pluja intensa, que poden provocar inseguretat a l’hora de conduir.
Segons el director de l’autoescola Lara, l’important és ensenyar les persones amb amaxofòbia a canalitzar les emocions cap a una bona conducció i, un cop hagin agafat confiança al vehicle, es recomana als alumnes del curs que agafin el cotxe sols i es acostumen a conduir per llocs coneguts per adquirir seguretat.
A més de les classes pràctiques, Frena la teva por ofereix també un servei d’acompanyament terapèutic al vehicle per a aquelles persones que són incapaços de posar-se soles al volant.Una altra part del procés per superar aquesta fòbia són els tallers grupals, tant en format en línia com presencial, molt importants perquè “els permet parlar amb persones que pateixen la mateixa por i sentir-se compresos”.
El 58,4% dels habitants de Ponent disposa de carnet de conduir
Un total de 257.817 persones de la demarcació de Lleida disposen de carnet de conduir, segons les dades de la Direcció General de Trànsit (DGT) al tancament de l’any 2022. Aquesta xifra representa el 58,4% de la població total de les terres de Lleida i l’Alt Pirineu i Aran.
Pel que fa al gènere dels conductors de Lleida, un total de 225.231 són homes (el 66,3% dels habitants de sexe masculí), i 108.322 són dones (el 50% dels habitants de sexe femení).
El municipi amb un percentatge de conductors més alt és Abella de la Conca (74,85%), seguit de Maldà (73,5%), Llobera (72,77%) i l’Albagés (72,7%). El percentatge més baix el té Tiurana (23,94%), i a la capital, Lleida, és del 57,04%.
