L’alopècia no és només cosa d’homes, encara que molts creguin que sí. La caiguda dels cabells en dones sol associar-se a l’estrès, a canvis hormonals, etc. No obstant això, gairebé ningú es replanteja que el que realment pugui patir sigui alopècia. Tal com expliquen des d’Hospital Capil·lar, l’alopècia és més freqüent en homes, especialment l’endogenètica, a causa de la sensibilitat més gran als andrògens i patrons genètics propis.
No obstant això, en dones és molt comuna i està infradiagnosticada, ja que sol avançar de manera més difusa i menys visible en etapes inicials. La més freqüent entre les dones és l’endogenètica femenina (AAF), també dita patró femení de pèrdua de cabells.
De fet, durant els últims anys s’ha observat un increment significatiu en la demanda per part de les dones. Això es deu a diverses causes, com és la consciència més gran i educació sobre l’alopècia femenina; que existeix una major visibilitat social del problema; avanços en tractaments menys invasius i més eficaços; així com l’impacte de factors com a estrès, desequilibris hormonals i seqüeles post-Covid, que han incrementat els casos d’efluvis i d’alopècia endogenètica descompensada.
A què es deu l’alopècia endogenètica femenina (AAF)?
Principalment, es deu a una combinació de predisposició genètica; sensibilitat dels fol·licles als andrògens (especialment a la dihidrotestosterona – DHT); canvis hormonals, molt influents en dones (menopausa, postpart, trastorns tiroidals, etc.); així com factors addicionals com a estrès, dèficits nutricionals o malalties metabòliques que poden accelerar el procés.
A més, existeixen factors fisiològics propis d’una dona que poden afectar una major predisposició a l’alopècia:
- Embaràs i postpart: molt freqüent, l’efluvi telogen postpart.
- Lactància: pot agreujar els dèficits nutricionals.
- Menopausa: a causa de la caiguda d’estrògens, la qual cosa provoca una major predominança androgènica.
- Cicles menstruals irregulars o trastorns hormonals com la síndrome d’ovari poliquístic (SOP).
- Trastorns tiroidals (singlot o hipertiroïdisme).
- Estrès crònic: un dels desencadenants principals d’efluvis telògens.
- Dietes restrictives o dèficits nutricionals: ferro, ferritina baixa, vitamina D o zinc.
Signes d’alerta per a comprovar des de casa
Sobre aquest tema, s’indica un esquema de signes d’alerta per a comprovar a casa si es pot patir alopècia:
- Augment evident dels cabells a la dutxa o en el raspall durant diverses setmanes.
- Disminució de volum general del pèl, especialment en recollir-te’l.
- Eixamplament progressiu de la ratlla en la part superior del cap.
- Major visibilitat del cuir cabellut sota llum directa.
- Reducció del gruix dels cabells, es torna més fi i fràgil.
- Zones amb pèrdua difusa, sense arribar a calbes rodones completes.
- Disminució del creixement, el pèl triga més a créixer.
- Caiguda estacional excessiva que persisteix més de 2–3 mesos.
- Picor, sensibilitat o inflamació del cuir cabellut, que poden acompanyar a uns certs tipus d’alopècia.
- Antecedents familiars d’alopècia en dones o homes.
Té tractament?
Sí, l’alopècia femenina té tractament. Els més indicats i basats en evidències científiques són:
- Tractament mèdic: minoxidil tòpic (2-5%); minoxidil oral (a dosis baixes) en casos seleccionats; antiandrògens orals (espirolactona; acetat de ciproterona o finasterida o dutasterida); així com complementació nutricional específica (ferro, zinc, vitamina D, biotina, sempre que existeixin dèficits demostrats).
- Tractaments no farmacològics: mesoteràpia capil·lar amb fàrmacs o vitamines; Plasma Rico en Plaquetes (PRP), ja que millora la densitat i l’engruiximent del fol·licle o làser de baixa potència (LLLT) per a la bioestimulació fol·licular.
- Tractament quirúrgic: trasplantament capil·lar (VA SER o DHI) en dones amb alopècia estable i zona donant adequada.
