De manera sorprenent, o com a mínim no esperada, la Generalitat al presentar els pressupostos per aquest any en un dels annexos que l’acompanyaven, el dedicat a l’Informe Econòmic i Financer, va incloure la balança fiscal de Catalunya. Com venia fent-se cada any la balança es presenta en les seves dues modalitats, la del flux monetari i la de càrrega-benefici. La primera és l’útil per saber la diferència entre el que es paga i el que és rep, la de càrrega-benefici busca mesurar l’efecte redistributiu final entre els residents, els ingressos s’imputen al territori on resideixen els ciutadans i les despeses a on resideixen els beneficiaris del servei independentment d’on es realitzi la despesa pública. Un parell d’exemples, les despeses de l’Estat pel manteniment de la defensa nacional (exèrcit) una part s’imputen com a despesa pública per Catalunya perquè la defensa nacional es per tot l’Estat, el contrari passa amb l’acadèmia militar de Talarn, com també és una despesa de defensa tota la despesa pública no es considera rebuda per Catalunya, sinó que es reparteix entre totes les Comunitats Autònomes. En resum, la balança que reflexa el dèficit és la del flux monetari, la de càrrega-benefici serveix, com hem dit, per mesurar l’efecte redistributiu. No es tracta de dir quina és la millor, persegueixen objectius distints.
Probablement, especulació personal, l’elaboració de les dues balances es va fer a Madrid (sempre, des de 2002, s’havien elaborat a Catalunya per experts contractats per la Generalitat), en aquest cas el fet de fer-les públiques en el moment de la presentació dels pressupostos pel 2026 (sempre es presentaven el novembre), ens porta a pensar que es van fer a Madrid.
Tanmateix, el més important, com ja ha destacat el professor Guillem López Casasnovas, és que les xifres presentades per la Generalitat corroboren i reafirmen les que fins ara, i des de 2002, han vingut elaborant els experts designats pel govern català. Des de fons socialistes centrals sempre s’havien criticat les balances que s’anaven fent anualment, i ara resulta que ells mateixos acaben de dir que estaven ben fetes.
El dèficit de 2022, -21.092 milions d’euros, és el segon més alt de la història (representant el 8,1% del PIB), 947 milions per sota del de 2021 que va ser el que va batre el record. Tanmateix, segons explica el diari Ara, fonts consultades de la Generalitat han dit que la baixada de poc més de nou-cents milions es deu a la recuperació de fons de la Seguretat Social (aquests fons els gestiona directament l’Estat la Generalitat no intervé), després de la pandèmia de la covid. Concretament el 2001 el dèficit de la Seguretat Social va ser de 8.200 milions d’euros mentre que el 2022 aquest dèficit va ser de 5.700 milions.
Això significa que el dèficit fiscal estructural continua sent el mateix, entre els 21 i 22 milions. Si agafem la mitjana dels percentatges del que representa el dèficit amb referència al PIB podrem constatar la repetició d’aquest. Si calculem la mitjana des de 2002, primer any de càlcul de la balança per part de la Generalitat, fins el 2022, l’últim, la mitjana és del 8,4%. I si el calculem des de 1986 (es va negociar en el Consell Fiscal un pacte per la reforma del finançament que va acabar amb la Llei 21/2001, de 27 de desembre), en el que es va calcular el dèficit de cada any, fins el 2022, la mitjana és del 8,1%. Un percentatge acceptable es tindria que situar entre el 4-4,5% del PIB. És evident, que davant aquestes xifres es justifica el canvi del model de finançament.
