“La formiga de foc arribarà aviat a casa nostra i serà un problema greu, és la plaga del futur”, ha pronosticat Eduard Durany, expert en Gestió de Fauna a Anticimex, en el decurs de la Jornada “La Biodiversitat Urbana i una Gestió Sostenible d’Aus en Entorns Urbans”. La formiga de foc roja, originària de Sud-Amèrica i ja detectada en indrets de l’Estat com ara Màlaga, té una picada dolorosa i és una de les més difícils d’erradicar, ja que de fet és considerada la cinquena espècie invasora més difícil de combatre a tot el món.
Aquesta plaga s’afegirà a les que ja afecten els centres urbans, com els rosegadors (actualment augmenta especialment la rata negra), les paneroles, les cotorres, les formigues comuns o els coloms, “que són problemàtics sobretot per la brutícia, més que no pas per la salut pública, exceptuant a les zones de restauració”.
L’expert en gestió de fauna ha indicat que la proliferació de plagues, especialment d’aus, en zones urbanes, té lògica ja que “la ciutat crea un hàbitat molt adequat per a moltes espècies, que abans vivien en àrees rurals però que en nuclis urbans on a més no hi ha depredadors troben un refugi tèrmic i, sobretot, molt menjar”. El principal instrument per controlar plagues com la dels coloms és senzilla, “deixar de donar-los menjar”, ha dit Durany.
També ha explicat que “acabar amb certes plagues és complicadíssim, i en el cas de les cotorres, per exemple, només es podria fer a trets, cosa que l’opinió pública no acceptaria”.
Durany ha reivindicat un control més sostenible de les plagues, minimitzant l’ús dels biocides amb anticoagulants ja que, “per posar un exemple, són productes que poden matar el rosegador però també a l’oliva, un animal no danyí, que es menja aquest rosegador”. En canvi, productes com la Vitamina D que fa que l’animal mort no sigui tòxic per a altres animals que a posteriori se’l mengin. “Cal implementar sistemes de control que no impactin en el medi ambient, ja que als nostres parcs i jardins hi ha també moltes espècies que cal protegir”.
L’especialista ha defensat la naturalització de les ciutats, que són ecosistemes que també acullen fauna beneficiosa, com el ratpenat o l’oreneta, que acaben amb una gran quantitat d’insectes. El centres urbans, ha afegit, “fins i tot han esdevingut un reservori d’espècies protegides o en perill d’extinció, com falcó pelegrí, el falciot o el ballester”.
Com a curiositat, l’especialista ha advertit que si certes plagues urbanes, com les cotorres argentines, passen al món rural, concretament als camps de conreu, “els problemes poden ser molt més greus, ja que són animals que poden arrasar camps sencers de panís o de tomateres”.
