L’escriptor Albert Villaró viatja a “l’epopeia oblidada” dels carlins a la seva novel·la ‘La companyia nòrdica’ (Columna). Sobre aquest període, ha lamentat que se n’ha parlat molt poc, i que “si els americans escriuen sobre la seva guerra de Successió”, a Catalunya falta aquesta mirada sobre el passat i la lluita “desesperada” dels carlins contra la modernitat. La història parteix de la seva època com a arxiver municipal de la Seu d’Urgell, quan va rebre el dietari d’un soldat prussià que va participar en la primera guerra carlina, Ulrich von Wilamovitz, botànic i violinista. La novel·la se situa a les “aspres” muntanyes del pre-pirineu, en un triangle entre Sant Joan de l’Erm, Gavarra i Organyà: “És un territori molt poètic”, ha afegit.
Villaró reivindica aquella “epopeia dels carlins” que, a parer seu, va quedar oblidada per la participació carlina a la guerra civil: “Això ha fet que tot el carlisme català quedi en certa manera connotat al bàndol nacional”, i no es vulgui mirar a les primeres fases del moviment. “És un moment molt important de la història que s’ha explicat poc”, ha dit Villaró, que volia introduir-se en aquest episodi per convidar els lectors a reflexionar sobre el període.
“És un període que no ha tingut la rellevància que crec. Suposo que el carlisme català era una qüestió molt rural, de zones d’interior, mal comunicades, a la muntanya i perquè arrossega això de ser un moviment retrògrad”, ha afegit, i ell ha volgut presentar els carlins com el que eren: persones conscients del seu destí, “que sospitaven que la seva era una causa perduda en la lluita contra la modernitat i l’anomenat progrés”.
Un paisatge humanitzat però salvatge
Sobre el paisatge en el qual es desplega la seva novel·la, ha descrit que no és el Pirineu axial d’alta muntanya, sinó aquell més humanitzat però encara salvatge, amb una acció que discorre en un triangle entre Sant Joan de l’Erm, Gavarra i Organyà”.
L’escriptor ha considerat que aquest territori és el “far-west català probablement”, i molt al marge de les carreteres i les rutes de cap de setmana, ja que tenen accessos molt dolents, però ofereixen un “paisatge espectacular” que marca la vida de la gent que hi viu i dels personatges.
Ha dit que ara amb la pandèmia hi ha el debat entre el retorn a la terra i deixar les grans ciutats per tornar a llocs petits. Es recull a la seva novel·la el fet “latent” de la problemàtica entre la modernitat i l’antic règim entesa com a mode de vida i com s’abandona una manera de relacionar-se amb la natura “per abraçar una manera més materialista de relacionar-nos”.
Villaró arxiver
“És una feina que pot semblar molt avorrida i amb poca substància, donaria probablement per fer un llibre només de les aventures d’un arxiver”, ha dit Villaró sobre la seva etapa com a arxiver, i ha remarcat que això li va donar peu a conèixer gent diversa, com una trobada amb Joan Perucho, ii va ser “com una revelació”.
Ha detallat que ‘La companyia nòrdica’ és un llibre que feia anys que barrinava, començant pel títol: el té des de l’any 1982. Ha detallat que quan tenia divuit anys va anar de viatge a Suècia i al centre de la ciutat hi va uns grans magatzems amb aquest nom. “Era un títol que estava allà i al voltant del títol s’hi van anar afegint circumstàncies personals”, ha precisat.
Pel que fa a protagonista, ha afegit: “Com en tots els viatges hi ha un creixement personal del protagonista, violinista i botànic, l’Ulrich”, un personatge que fa anys que arrossega i que des del primer moment sabia que integraria la novel·la de la ‘Companyia Nòrdica’.
L’editora Glòria Gasch ha destacat que la novel·la barreja els subgèneres de novel·la de viatge històrica, naturalista i de fantasia, i si bé al principi pot desconcertar, “és una manera més que el lector no intenti classificar la novel·la”. Ha defensat que la seva escriptura és de gran qualitat i conserva el to d’oralitat, amb una “magnífica la recreació dels ambients”.
