L’expresident i exgestor del Lleida Esportiu, Albert Esteve, va declarar ahir en el judici celebrat a l’Audiència de Lleida que mai no ha defraudat a la Seguretat Social ni incomplit la normativa laboral. Fiscalia va mantenir la petició per a l’acusat de 6 anys de presó per un delicte contra la Seguretat Social per ometre l’alta i les cotitzacions d’uns 90 treballadors entre l’1 de setembre del 2014 al 31 d’agost del 2018 i no ingressar quotes per valor de 828.801,88 euros.
La defensa va argumentar que no s’ha produït cap delicte penal i que hi podria haver una suposada infracció administrativa. Va afegir que Albert Esteve no va tenir mai ànim defraudatori i que no s’encarregava de tramitar els contractes, sinó que era feina del director esportiu i d’una gestoria.
Basant-se en un informe d’un pèrit judicial designat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, va calcular que la quantitat suposadament que es deu a la Seguretat Social puja a 335.762.10 euros i Marc Torres, com a defensor del Lleida Ponent CF, subsidiari del deute, va dir que, si hi ha una sentència condemnatòria, el seu club es podia fer càrrec subsidiàriament de la quantitat de 247.978,41 euros. Torres va dir que Albert Esteve, que va presidir el Lleida Esportiu entre el 2011 i el 2021, en cap cas ha tingut voluntat de defraudar.
Albert Esteve va afirmar que mai no ha defraudat a la Seguretat Social ni incomplit la normativa laboral i que era la Federació Espanyola de Futbol qui fiscalitzava el club a l’hora de tramitar els contractes professionals perquè sinó no s’haguessin pogut fer. Així, els jugadors professionals tenien contracte, cobraven un sou i es donaven d’alta a la Seguretat Social, mentre que els futbolistes amateurs rebien una quantitat de diners compensatòria pels desplaçaments, les dietes i el material.
La Fiscalia i l’acusació van acusar el club d’oposar-se a deixar entrar els inspectors de Treball a les oficines i de no facilitar-los documentació i que hi va haver una ocultació de dades d’obligatòria declaració.
Dos subinspectors de Treball van declarar que el club Lleida Esportiu no va col·laborar en la investigació i se’ls va prohibir l’entrada a les oficines del Camp d’Esports. Van afegir que van aconseguir la informació a través dels contractes que va aportar la Federació Catalana de Futbol, de la premsa especialitzada i de plataformes d’internet.
Amb aquesta informació, que van reconèixer que no s’ajustava del tot a la realitat, van poder determinar que hi havia una infracotització a la Seguretat Social perquè es declaraven jornades de treball inferiors a les que corresponien, hi havia jugadors que no estaven donats d’alta i alguns cobraven l’atur i jugaven.
La Seguretat Social va retirar l’acusació penal contra el club i no hi haurà cap condemna per responsabilitat penal ni multa per a l’entitat esportiva, de 2,68 milions d’euros, i durant sis anys ara ja es podran obtenir subvencions. Ara només queda pendent la responsabilitat civil.
