El Castell Formós de Balaguer viu una nova etapa arqueològica que ha deixat al descobert troballes que expliquen la vida quotidiana al segle XIV. Després d’anys d’ enretirar nivells d’enderroc, el taller Cota Zero, organitzat pel Museu de la Noguera i celebrat entre el 25 de juny i l’11 de juliol, ha permès documentar espais desconeguts del palau.
La fortificació va ser construïda l’any 897 amb tècniques constructives d’origen islàmic oriental, però no va ser fins a mitjan segle XI que van edificar la Sudda o residència del governador. També es tenia constància que a principis del segle XII, els comtes d’Urgell van ocupar l’antic palau per convertir-lo en la seva residència i al segle XIV van tenir lloc obres de reforma, sense perdre l’estil andalusí original. El castell de Balaguer va ser destruït el 1413, a causa de la guerra entre el darrer comte d’Urgell, Jaume II, i el rei Ferran d’Antequera.
Ja fa més de cinquanta anys que el Museu de la Noguera va dur a terme els primers treballs al nord del centre històric de Balaguer, on se situa el Castell Formós. Des de llavors, destaca la identificació d’un polvorí d’època moderna, una alberca, canals d’aigua i una gran sala d’audiències.
Gràcies a les excavacions d’enguany, han pogut reconstruir parcialment un passadís de distribució entre estances, amb diverses portes i connexions, una de les quals conduïa cap a la sala d’audiències. “Aquesta galeria podria haver estat un espai de pas entre estances nobles i altres de servei o fins i tot cuines”, apunta Eva Solanes, tècnica del Museu de la Noguera. En una altra sala s’han documentat restes de cremades acumulades al llarg dels anys, que fan pensar en una zona de cuina o de llar de foc, on les mostres arqueològiques han aportat restes d’aliments com escates de peix.
Una de les novetats de la campanya és que s’ha pogut constatar que els murs de la façana que donen al riu estaven arrebossats amb guix i decorats amb pintures de l’escacat del Comtat d’Urgell. Per això, s’ha aturat l’excavació en aquest espai i s’ha contactat amb el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya per a retirar correctament les pintures.
D’altra banda, una de les troballes més importants ha estat la identificació d’un gran arc rebaixat, parcialment ensorrat, que cobria una de les estances nobles del palau. “Sabem que aquesta habitació estava coberta per un arc que va col·lapsar, probablement a conseqüència dels bombardejos del setge de 1413”, explica Solanes. Al costat de l’arc s’hi ha localitzat una bomba d’artilleria, possiblement del tipus “bombarda”, que reforça la tesi que aquest va ser un dels primers llocs d’Europa atacats amb armes de foc pesades.
Enguany, també s’han recollit mostres de fauna, carbons i sediments per a ser analitzats.
Els estudis del Museu de la Noguera han tornat a posar sobre la taula la teoria que el palau original del segle XI no va ser construït pel rei de la taifa de Lleida, sinó per Hisham III, l’últim califa de Còrdova. Aquesta hipòtesi es basa en l’estil de les guixeries, l’ús de pigments de luxe com el lapislàtzuli afganès —més car que l’or— i inscripcions alcoràniques d’alta càrrega simbòlica. “Tot quadra perquè aquí s’hi va establir la cort en l’exili del califa. Estem convençudes que el palau va ser impulsat per ell, ara ens falta demostrar-ho científicament”, assegura Solanes.
L’excavació ha ajudat a reforçar la figura femenina a l’època: “Al comtat d’Urgell, hi ha dones potents eclipsades pels seus marits”. És el cas de Margarida de Montferrat o Cecília de Comenge, impulsora de les obres al segle XIV i de la construcció de l’església de Santa Maria. També crea una de les biblioteques més importants d’Europa a l’època, a la seu comtal. Quan el castell és assaltat, un inventari recull que el rei Ferran d’Antequera es va endur joies, ceràmiques de luxe i fins a seixanta volums de llibres.
