La plataforma Aixeca el cap ha demanat accelerar les mesures per reduir la presència de pantalles als centres educatius. En una compareixença a la Comissió d’Educació del Parlament, ha advertit que «no n’hi ha prou amb prohibir els telèfons mòbils als instituts» i ha reclamat una revisió «immediata» de tots els dispositius digitals que el Departament d’Educació proporciona a l’alumnat. Ha demanat retirar les pantalles d’educació infantil, els ordinadors individuals del cicle superior de primària i deixar els portàtils de secundària als centres. A més, ha reclamat una regulació més àmplia de l’entorn digital i, pel que fa a la intel·ligència artificial a les aules, ha defensat aplicar el «principi de precaució» i ajornar-ne la introducció.
Les reclamacions de la plataforma arriben després que, el juny de 2025, el Departament d’Educació anunciés que prohibiria l’ús dels telèfons mòbils també a l’aula en totes les etapes de l’educació obligatòria a partir del curs següent. La conselleria va prendre la decisió després d’escoltar les conclusions d’un grup d’experts i les avaluacions d’Ivàlua en aquest àmbit. A més, es va comprometre a fomentar una restricció progressiva de les pissarres digitals interactives a educació infantil i a eliminar progressivament l’ús de tauletes digitals en aquesta mateixa etapa. Amb tot, va indicar que aquestes dues últimes mesures s’aplicarien al llarg de la legislatura. D’altra banda, va anunciar que, a partir del curs 2026-2027, ja no hi hauria un ordinador per alumne a 5è de primària, i que la dotació individual es mantindria a 6è i a l’ESO, mentre que l’alumnat de 5è tindria els dispositius a disposició al centre.
En aquest sentit, Aixeca el cap ha demanat garantir el compromís del Departament sobre la retirada de pissarres digitals i altres dispositius electrònics, i fer-ho “immediatament, perquè els infants de P3, P4 i P5, o d’I3, I4 i I5, no poden esperar tres anys”.
A primària, l’entitat ha exigit accelerar la retirada dels ordinadors individuals del cicle superior, corresponent a 5è i 6è, i restringir-ne l’ús, preferiblement a l’aula d’informàtica i de manera puntual. Pel que fa a secundària, ha demanat que els portàtils d’ús individual romanguin als centres, que els deures també es puguin fer en altres formats, com ara llibres i fotocòpies, i que es fomenti la presa d’apunts en paper.
“Les famílies tenim molt a fer en el control de les pantalles. Però el pes no pot recaure només en la llibertat i les possibilitats de cadascuna”, ha considerat Maria Luisa Arnedillo, una de les membres de la plataforma. Així, ha valorat que “no té cap sentit que en matèria de digitalització prevalgui el campi qui pugui” i ha demanat una regulació.
Més enllà de les exigències per etapes, una altra de les portaveus de l’entitat, Lisette Vall, també ha exposat una sèrie de propostes generals per afavorir la “desescalada” de la digitalització. En primer lloc, ha plantejat introduir dispositius, aplicacions i intel·ligència artificial a les escoles “d’acord amb el principi de precaució”. En aquest sentit, ha defensat “introduir només aquelles innovacions que suposin empíricament una millora real en l’aprenentatge, acreditada de forma independent i en què els riscos siguin els menors possibles”.
També ha exigit respectar les recomanacions pediàtriques sobre el temps màxim d’ús de pantalles en cada etapa educativa i ha advertit que l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP) recomana zero pantalles dels 0 als 6 anys; menys d’una hora diària dels 7 als 12 anys, incloent-hi el temps escolar i els deures, amb limitacions d’accés a internet i prioritzant els dispositius fixos; i un màxim de dues hores diàries dels 13 als 17 anys, també incloent-hi el temps escolar i els deures.
A més, ha considerat que el Departament ha d’assumir la responsabilitat sobre les dades de navegació de l’alumnat. Per això, ha proposat implementar “entorns virtuals desenvolupats pel mateix Departament i basats en programari lliure, per evitar haver de recórrer a les grans corporacions que fan un ús inadequat de les dades”.
Així mateix, ha apostat per prioritzar el treball a les aules d’informàtica, amb intranets segures i llistes blanques de webs necessàries per a les diferents matèries i projectes. i garantir el compliment de les directrius que prohibeixen l’ús de la intel·ligència artificial entre els menors de 14 anys.
Riscos d’internet
La plataforma ha indicat que, tot i que el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) ha assegurat que els dispositius dels centres disposen de sistemes que garanteixen un ús segur i protegit, ha reconegut que, fins i tot navegant des de la xarxa escolar, es pot permetre l’accés a continguts pornogràfics.
Aixeca el cap ha alertat que tres de cada deu menors consumeixen aquest tipus de continguts i que l’edat d’inici ha baixat fins als vuit anys. L’entitat ha assenyalat que la protecció actual depèn dels filtres de cada centre i del coordinador digital, i que queda inactiva quan l’alumnat connecta els equips a dades mòbils o els utilitza a casa. Aixeca el cap ha advertit que aquest accés facilita l’exposició a continguts violents, jocs d’apostes i continguts estereotipats, que poden incidir en la sexualització prematura, els trastorns de la conducta alimentària, les autolesions i l’augment de conductes agressives entre els menors.
En matèria de privacitat, ha afirmat que l’ús de plataformes educatives i eines digitals comporta la recollida de dades, com ara adreces IP, ubicacions i registres d’activitat, sense una gestió transparent ni un control efectiu per part dels centres. A més, ha denunciat que l’alumnat menor de 14 anys accepta galetes que comporten la cessió de dades de manera il·lícita.
Finalment, ha assenyalat que la digitalització escolar entra en contradicció amb l’educació en sostenibilitat a causa de l’elevat consum d’aigua i energia, i també de les emissions contaminants associades als servidors i al núvol.
