Aeroports de Catalunya ha començat aquesta setmana a Organyà les proves d’un sistema pioner que ha de permetre compatibilitzar l’activitat del parapent amb la de l’aeroport Andorra-La Seu d’Urgell. El dispositiu consisteix en una aplicació que geolocalitza els parapentistes en temps real i permet donar pas de forma segura als avions que volen en operativa instrumental (IFR). L’objectiu és reduir de dues hores i mitja a entre quinze i trenta minuts l’aturada dels vols de parapent, una millora que el sector reclama després de perdre més de la meitat de la seva activitat en els últims anys.
L’activitat del parapent es practica a Organyà des de fa anys i és un dels motors econòmics del municipi, que dona feina a hotels, restauració i escoles de vol. Fa temps, però, que topa amb dificultats per planificar sortides a causa de l’augment d’operacions aèries a l’aeroport, que el juliol passat va registrar un rècord històric de 1.063 operacions, un 83% més que el mateix mes de l’any anterior. Una tercera part corresponen a serveis públics, com bombers o emergències.
Per revertir la situació, Aeroports de Catalunya ha incorporat un aplicatiu basat en el sistema SafeSky, que permet que la torre de control de l’aeroport detecti en temps real els parapents connectats a la xarxa. Els parapentistes han de dur l’aplicació al mòbil, compartint la seva geolocalització i altitud. Aeroports també ha instal·lat una antena receptora a la zona de salt d’Organyà que capta senyals de trànsit aeri com l’ADS-B i els retransmet als servidors de la plataforma.
Actualment, quan hi ha previsió d’arribada o sortida d’un vol, els salts de parapent queden aturats fins a dues hores i mitja. El nou sistema hauria de reduir sensiblement aquesta espera. “Hi haurà una finestra d’entre 30 i 15 minuts en què seran avisats des de la torre de control de la Seu al coordinador que hi haurà de parapent a la zona”, explica el director de l’aeroport Andorra-La Seu d’Urgell, Oscar Madrid. Els parapentistes llavors hauran d’abandonar la zona per on passa la maniobra instrumental, ja sigui traslladant-se a zones segures prèviament delimitades per continuar volant de manera coordinada, o baixant a terra per tornar a enlairar-se després.
Aquest nou protocol distingeix entre dues tipologies de trànsit aeri. Amb els vols visuals, els parapentistes ja poden conviure sense limitacions, sempre respectant una alçada de vol màxima de 6.000 peus. Els avions que operen en visual ho fan a 6.500 peus, de manera que es manté un marge de seguretat de 500 peus. La coordinació només serà necessària amb els vols instrumentals, com els vols regulars que opera actualment Air Nostrum a l’aeroport. El dispositiu preveu, a més, la figura d’un coordinador a la zona de salt que vetllarà perquè tots els parapentistes volin amb l’aplicació instal·lada, així com un protocol d’emergència per als casos en què algú incompleixi la norma.
L’aval de l’AESA, encara pendent
Un cop acabades les proves, Aeroports de Catalunya elaborarà un informe tècnic que haurà de validar l’Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA). Madrid espera obtenir l’autorització per desplegar el sistema a principis del 2027, tot i que de moment no hi ha data de tancament per a la fase de proves actual.
El director d’Aeroports de Catalunya, Jordi Candela, subratlla les exigències del procés de validació i afirma que si l’AESA acaba validant el sistema, Catalunya seria pionera a tot l’Estat en aquesta tecnologia, amb la possibilitat que s’acabi exportant a altres aeroports. Així mateix, detalla que aeroports de països com Àustria o Suïssa ja funcionen amb operatives similars per compatibilitzar ambdues activitats.
El sector celebra la mesura, però es manté escèptic davant l’augment de jets privats
Per al sector del parapent, la mesura arriba després d’anys de pèrdues. Fernando Martínez, director de l’escola Parapent Barcelona, reconeix la millora, però en matisa l’abast. “Ara hem d’aterrar una hora abans que passi l’avió, tant de sortida com d’entrada, i fins que no passa, una hora més. Amb aquest sistema, hem reduït aquests temps bastant”, explica.
Martínez explica que l’impacte econòmic ha estat sever, ja que des del març no accepta noves reserves i només atén compromisos previs per la incapacitat de planificació. Tampoc pot fer classes, pel fet que els alumnes solen formar-se els caps de setmana, coincidint amb els moments de més trànsit aeri. “Ara mateix estic sobrevivint amb el que tinc”, afirma.
L’instructor també adverteix que la millora podria quedar-se curta si l’aeroport continua creixent, ja que “si cada cop hi ha més aerotaxis i jets privats que operen en vol instrumental, un vol es pot trepitjar amb un altre i al final el temps amb limitacions continua sent elevat”.
